Toni ‘Terminator’ Cantó ho ha tornat a fer

Lamento no recordar a qui li vaig sentir dir la frase “Toni Cantó és a la política el que Toni Cantó és a la interpretació” però, a la vista dels fets, no podia ser un diagnòstic més encertat. UPyD, Ciutadans... fins i tot va fracassar amb la plataforma Vecinos por Torrelodones, el seu primer intent fulgurant de fer-se un nom des de l’àmbit municipal. Va provar també d’anar a les llistes d’Ayuso, però el Constitucional l'hi va impedir, de manera que va acabar conformant-se amb el xiringuito de l'Oficina de l’Espanyol... que al cap de poc temps, i sense deixar cap petja memorable en la llengua de Camilo Sesto, va ser convenientment liquidat.

Aquesta mena de versió en antimatèria del rei Midas –cosa que toca, cosa que desintegra– mira aleshores de rellançar la seva carrera –és un dir– televisiva. Se’n va a 7NN, la cadena afí a Vox, que acaba abaixant la persiana un any i mig després d’estrenar-se amb gran pompa un 12-O. La seva última gesta és picar a la porta d’À Punt, la televisió pública valenciana, després d’haver-la criticat del dret i del revés. Li donen el programa El debat, però ja en el debut va haver-hi moments en què la seva audiència va ser un zero rodoníssim: ni un sol audímetre s’apiada del nostre heroi. Esclar, després de diversos episodis seguint la mateixa desastrosa tendència, la cadena no ha tingut més remei que cancel·lar el programa. És ben bé que podria fer seva la frase aquella de Groucho Marx: “Partint del no-res, vaig assolir els cims més alts de la misèria”. Toni Cantó és, en aquest sentit, el Terminator espanyol. A xarxes no ha faltat qui, veient la seva efectivitat i aprofitant la coincidència en el temps, ha suggerit que potser ara li toca provar sort en el terreny esportiu i assumir les regnes del Reial Madrid, aprofitant que Xabi Alonso ha deixat la vacant disponible.