Tres motius per veure: 'Cosas que hacer en Denver cuando estás muerto'

Barcelona1. Perquè tot i que el film no és espectacular, va servir per cimentar la noció, als anys 90, d'un cert cinema independent, en aquest cas procedent de la Miramax dels germans Weinstein, una productora fascinant (si teniu el Plus, feien aquests dies un documental interessant sobre el seu factòtum). La proposta no deixava de ser hereva de la sèrie B de tota la vida: suplir amb imaginació i noves maneres de fer (però sense caure en l'art i assaig) la manca d'un pressupost generós.

2. Perquè té alguns lligams simpàtics amb el món de la música. Començant pel títol, que és el nom d'una cançó de l'enyorat Warren Zevon, que va accedir a prestar la frase si el seu tema sonava en els títols de crèdit finals. D'altra banda, el personatge es diu Jimmy the Saint deu al nom al tema 'Lost in the flood', escrit el 1973 per Bruce Springsteen.

3. Perquè fa molta gràcia l'argot que fan servir a la pel·lícula, especialment en les escenes amb els gàngsters. El guionista, Scott Rosenberg, explicava que era una barreja d'argot de veterans del Vietnam i de la seva colla 'biker', barrejat amb alguns termes de la seva invenció. Ho va posar al servei d'una història curiosa, on un exgàngster (Andy Garcia) accepta un encàrrec criminal d'un mafiós (Christopher Walken, inquietant com sempre) a canvi d'un préstec que li permeti mantenir el seu negoci honrat (per bé que també un pèl peculiar).