Tres motius per veure 'Arde Mississippi'

Barcelona1. Perquè tot i ser un film molt discutit (està basat en una història real, però amb moltes llicències) retrata bé certs mecanismes del racisme. I de la dominació social: de fet un dels punts controvertits és que la comunitat negra d'aquest poblet sureny dels anys 60 apareix aquí com una víctima passiva, gairebé resignada. Jo discrepo d'aquesta visió: no és pas per debilitat de caràcter, que la situació racista s'ha enquistat en aquest lloc ben entrat ja el segle XX. És per la por, i el film mostra sense embuts les tècniques de dominació dels supremacistes blancs.

2. Per l'actuació de Gene Hackman, que treu els millors registres en les escenes en les quals xoca frontalment amb el seu company d'investigació, interpretat per Willem Defoe. Són dues generacions –dos mètodes– radicalment oposats i les espurnes que fan treure tots dos actors tensen la pel·lícula. Els Òscars van preferir, però, la interpretació de Hackman, a qui van atorgar una nominació.

3. Perquè el film, involuntàriament, va acabar influint en la legislació dels EUA. Un any després d'estrenar-se, un grup de nois negres l'estaven veient a casa. Comentaven iradament –en una discussió propulsada per l'alcohol– una escena en què un home blanc apallissava un nou negre que resava. La conversa es va traslladar al carrer i un dels participants va suggerir d'acarnissar-se en un noi blanc. La víctima va ser un nano que tornava de casa després d'anar a sopar pizza. Li van clavar puntades de peus i cops de puny fins deixar-lo quatre dies en coma. Durant el judici, es va posar en discussió si es podia considerar el crim com a racista o bé calia passar per alt aquest element, en considerar-lo emparat per la llibertat d'expressió. Finalment, els jutges van determinar que els tribunals de qualsevol estat podien endurir les penes si es demostrava que la víctima havia estat triada per la seva raça.