Tres motius per veure: 'Átame'

Barcelona @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } 1. Perquè no és ni de bon tros l'Almodóvar més reeixit, però tampoc no es mereixia la humiliació de rebre quinze nominacions als premis Goya (incloses totes les candidatures majors) i marxar sense haver-ne pescat ni un. No seria fins vint anys més tard que Álex de la Iglesia, en la seva etapa com a president de l'Acadèmia del Cine Espanyol, aconseguiria la reconciliació i fer-lo assistir a la gala.

2. Perquè no és ni de bon tros l'Almodóvar més reeixit, insisteixo, però té la gràcia de mostrar-lo entremig de dues aigües. Aquest és el film immediatament posterior a l'exitosa Mujeres al borde de un ataque de nervios. El desenganxament de la comèdia és evident, però el manxec encara trigaria uns anys a dominar a la perfecció el melodrama, amb cintes com Todo sobre mi madre o Volver, aquestes sí obres majors.

3. Perquè no és ni de bon tros l'Almodóvar més reeixit (ja ho he dit, oi?), però és l'últim film d'Antonio Banderas abans de marxar a Hollywood a encarnar estereotips d'interès variable, però tirant a la baixa. I perquè Victoria Abril també està esplèndida i encara no s'havia aviciat d'histrionismes diversos de qui vol mantenir un determinat estatus.