Trump, d'escarni en escarni fins a la victòria final

A aquestes altures de la (mala) pel·lícula cap gir de guió de Trump 2.0 sorprèn, i comprovem que el que circula i ens fan arribar no sigui un muntatge per inèrcia, però intuint que es tracta d’un nou episodi de la megalomania furiosa del fustigador en cap. En aquest cas, parlo de l’apartat de la Casa Blanca anomenat “biaixos dels mitjans” que recull desmentiments del president a notícies que s’han publicat. Qualsevol agreujat per una notícia falsa, inventada o inexacta té el dret d’exposar-ho, també si és una institució: els periodistes no hem de ser intocables, el que ho ha de ser és el dret del ciutadà a rebre informació contrastada i veraç. Però és que aquest espai digital no va d’això: només és una plaça pública on linxar qualsevol que publiqui alguna peça inconvenient a ulls del molt irritable president Trump. La pèrdua de respecte és constant: a un periodista de la CNN que es diu Jake el rebategen com a Fake, i algunes de les categories sota les quals classifiquen les seves entrades tenen noms com “deliris de l’esquerra”. 

Tot això passa en una web que també paguen els votants demòcrates i on no hi ha cap voluntat de corregir res, sinó merament un ànim d’escarni amb el benefici gens menor que aquesta pràctica va erosionant cada cop més la confiança en els mitjans. La trampa és que la pàgina barreja errors evidents que no tenen més transcendència amb peces que són posades a la diana senzillament perquè no inclouen l’argumentari que se’ls va facilitar des de la Casa Blanca. Esclar que el periodista ha d’escoltar totes les parts, però això no vol dir que les hagi de repetir acríticament, sense ponderar-les ni contrastar-les. Trump està portant pel pedregar els Estats Units i arrossega mig món amb el seu exemple llisquent. I el menyspreu al periodisme, és a dir, a la fiscalització, constitueix un dels vèrtexs feixistoides de la seva presidència.