Quan els partits polítics fan de periodistes
Dijous, en el Telenotícies migdia, ens informaven de la disparitat de criteris entre Isabel Díaz Ayuso i Alberto Núñez Feijoó a l’hora de negociar amb el partit socialista. La notícia, després d’oferir-nos el context de la discrepància, incloïa un fragment de la intervenció d’Ayuso a l’inici del curs polític del PP. La presidenta de la Comunitat de Madrid aprofitava per carregar contra els valors del PSOE mentre, a la part inferior de la pantalla, apareixia el rètol "Imatges realitzades pel PP". És a dir, no eren les càmeres de TV3 ni les de cap agència de notícies les que havien captat aquelles declaracions, sinó que era el mateix PP qui s’havia encarregat d’enregistrar-les i cedir-les posteriorment als mitjans. És habitual que TV3 i la resta de cadenes hagin d’optar per aquest recurs informatiu. Tot i que no és una situació òptima ni desitjable, s’entén que en determinats casos és impossible que puguin cobrir tots els actes i esdeveniments que són noticiables. Al llarg de l’última campanya electoral també vam veure en múltiples ocasions que es feien servir imatges cedides pels diferents partits polítics, sobretot en mítings, per poder mostrar als espectadors alguns dels missatges electorals de la jornada.
Les televisions públiques sempre especifiquen aquesta autoria política i no periodística de les gravacions per una qüestió d’ètica i transparència informativa. Les cadenes privades no sempre ho fan, potser perquè consideren que es tracta d’una qüestió accessòria o intranscendent.
Cada vegada que apareix el rètol que adverteix que els realitzadors de les imatges són del partit polític de torn, per tant, cal tenir en compte que el criteri periodístic pot haver quedat limitat per l’interès del partit que les serveix. Els partits polítics passen a fer de periodistes o d’agències de notícies. És obvi que l’absència d’una mirada periodística presencial pot esbiaixar el relat dels fets o perdre’s determinats detalls. Els serveis informatius passen a disposar de menys context per elaborar la notícia. I els partits, en el procés d’enregistrar les seves imatges, poden censurar o excloure fragments que no els convé difondre. És el peix que es porta l’oli.
Però, a més a més, quan ens col·loquen el cartellet apareix un altre dubte: Si és el partit qui realitza les imatges, ¿qui s’encarrega de seleccionar el fragment? ¿Les declaracions polítiques que ens mostren als espectadors les tria el periodista o el partit? ¿El periodista té accés a l’acte complet i tria el fragment que considera oportú o es limita a treballar amb unes determinades declaracions escollides prèviament pel partit que després s’encarrega de difondre?
Potser seria convenient ampliar el rètol d'«imatges realitzades pel partit» que ha quedat com una inèrcia periodística i afegir qui és el responsable de la selecció del fragment. Sobretot si es tracta de garantir la transparència en els processos periodístics.
