TV3 estrena la 'TV movie' musical 'El retaule del flautista'
Les estretors del franquisme vistes a través d'El flautista d'Hamelín. I cantant i ballant. Aquesta és la premissa d'El retaule del flautista, una obra del 1968 adaptada a TV movie per Ricard Reguant.
BARCELONATV3 estrena avui (22.30 h) El retaule del flautista , una TV movie especial, ja que es tracta d'un musical, un gènere habitualment oblidat pels telefilms. Arriba, a més, amb l'aval d'un dels especialistes en la matèria: Ricard Reguant -director de Chicago , Grease i West side story , entre molts altres-, que ha dirigit també aquesta coproducció entre TVC i Fausto.
El retaule del flautista es basa en el conte clàssic d' El flautista d'Hamelín , però en la versió que Jordi Teixidor va publicar el 1968 i que inaugurava el que s'ha conegut com a teatre independent. El text va ser premiat aquell mateix any amb el Josep Maria de Sagarra de teatre. L'obra parteix de la coneguda història del flautista, però es pot llegir com una crítica política i social als últims anys del franquisme. Evidentment, com tocava a l'època, la crítica es camuflava. És per això que l'acció se situa a la remota vila de Pimburg, a Alemanya, l'any 1318.
La història és coneguda: en un poble imaginari esclata una plaga de rates i només un flautista misteriós assegura que pot eliminar-les. Així ho fa, però aleshores la ciutat no li paga pels seus serveis. El flautista executa aleshores una venjança segrestant amb la seva màgia tots els nens de la vila. La corrupció municipal; el retrat cruel de les autoritats polítiques, eclesiàstiques i militars; la misèria moral d'una època avara... tots aquests elements hi apareixen retratats amb ironia fina i paral·lelismes evidents amb les institucions del franquisme.
La versió televisiva d' El retaule del flautista està interpretada per Joan Pera, Carles Canut, Joan Casles Bestard, Víctor Guerrero, Lluís Casanova i Miquel Fulana en els principals papers. Com acostuma a passar amb els musicals, no fa curt d'actors, ballarins, cantants del cor i músics. En total, una cinquantena llarga d'intèrprets per a una obra que consta de 12 números musicals. La direcció de l'apartat musical ha anat a càrrec de Pep Sala, que ha adaptat les partitures per donar-li un aire més cèltic. També ha treballat la veu amb els actors. La part coreogràfica ha anat a càrrec de Maite Marcos, coneguda per haver treballat amb la cantant colombiana Shakira.
En algunes escenes, entre equip tècnic i artístic, s'han sumat els esforços de més de 120 persones. La factura i la fotografia també s'han cuidat molt, per traslladar a la petita pantalla tota l'espectacularitat dels musicals.
La col·laboració entre TV3 i Fausto Producciones ja va donar com a fruit la celebrada Terra baixa . Pel que fa a Ricard Reguant, feia quinze anys que no col·laborava a TV3, després del final de Quico, el progre . Anteriorment ja havia fet una sèrie musical -la primera estrenada en una televisió de l'Estat-, de nom I ara què, Xènia?.
Una aventura de filmació
De fet, després de l'emissió, TV3 ofereix el making-of d'aquesta producció, ja que la filmació va resultar tota una aventura. El documental, de mitja hora de durada, mostra també la preestrena que es va fer de la pel·lícula, al cinema Alexandra de Barcelona. El reportatge inclou entrevistes amb l'equip tècnic i els intèrprets del film.