I de la maquinària xinesa d’ingerències en parlaran?
El col·lectiu Graphika ha elaborat un informe detallat sobre una pràctica entre pintoresca i inquietant. Han aparegut desenes de webs que emulen mitjans de comunicació reputats, però amb petits canvis en els seus noms, per despistar. Es tracta d’una operació sorgida de la Xina, i els pseudomitjans en qüestió estan farcits d’informacions favorables al partit únic del país. A més, els bots que repiulen també propaganda pro règim tenen vincles amb aquestes webs, la majoria de les quals estan clamorosament creades amb intel·ligència artificial i en les quals el gruix dels seus articles és d'una qualitat baixíssima. Aquesta entitat ha batejat l’operació com a Spamouflage, de spam i camuflatge, i entre els indrets on s’ha deixat sentir –ni que sigui amb un abast molt limitat– hi ha Espanya: com a part de la seva agenda de desestabilització, van estimular les protestes contra el govern de Sánchez per la seva gestió arran de la dana del País Valencià. Llegir el report m’ha fet pensar en com la maquinària d’ingerències russa ha merescut portades als mitjans hostils amb Catalunya, que han explotat uns presumptes vincles amb el Procés més imaginats que reals, i, en canvi, no recordo cap article tremendista sobre aquesta campanya xinesa.
La resposta, esclar, és que la cosa no anava de Rússia, o la Xina, sinó de Catalunya. I que Putin només era l’espantall amb qui es volia associar l’independentisme amb unes històries sinistres que incloïen –never forget– l’enviament de 10.000 soldats per part del Kremlin. La ingerència russa (que existeix) i la xinesa (que també) han tingut de moment una efectivitat limitada, pel que sabem: els comptes falsos acaben interactuant més amb altres bots que amb usuaris reals. Però segur que perfeccionaran els seus mètodes. I per això cal exigir als mitjans que en parlin amb rigor, i no fent literatura catastrofista.
