Ahir, els trending topics globals de Twitter estaven copats pel terratrèmol del Japó: #tsunami, #richter, #Prayforjapan... Tots? No pas: el número 1 era #Super8Movie i si encapçalava el rànquing era perquè es tractava d'una etiqueta promocionada. Però la majoria de missatges que hi feien referència eren, en realitat, crítiques a Twitter per promoure aquesta etiqueta quan la tragèdia era tan forta. Algunes reflexions:
1. Twitter és possible gràcies al pagano que s'ha gastat els diners a promocionar la seva pel·lícula. Sense ell, no hauríem pogut seguir el minut a minut del que estava passant al Japó.
2. No s'enganya ningú: al costat del hashtag hi havia una pastilla que informava clarament que es tractava d'un enllaç patrocinat.
3. Ningú no ha dit que l'ús primordial de Twitter hagi de ser el d'informar-se globalment. Evadir-se dels drames també és un dret.
4. Alguns casos es converteixen en mediàtics. Altres, no. Exigir a Twitter gestos editorials aboca indefectiblement a establir un criteri arbitrari a partir del qual un tema ho atura tot. Uf, quin perill.