Les ulleres amb superpoders de Pedro Sánchez

Quan Clark Kent es treia les ulleres es convertia en Superman i ningú el reconeixia. Pedro Sánchez és la versió simètrica: ha estat posar-se les ulleres i –shazam!– s’ha convertit en Superman, capaç de travessar tota una compareixença al Senat dedicada a la corrupció que afecta el seu partit i aconseguir que els digitals de la dreta se centrin en la marca de les lents que lluïa. “Pedro Sánchez estrena ulleres de luxe de Christian Dior a la comissió del Senat sobre la corrupció al PSOE”, titulava El Español, un de molts exemples similars, com volent dir que el #perrosanxe es reia a la cara del respectable exhibint un article reservat a la minoria justament quan toca parlar de sobres i dinerons caiguts del cel. Al cap d’unes hores, però, aclaria que d’estrena res: eren unes ulleres de segona mà, comprades cinc anys enrere, per 250 euros. Com qualsevol miop, hipermetrop o prèsbita tristament sap, aquesta quantitat no és res de l’altre món i unes muntures avui dia ja s’enfilen cap a aquestes cotes. A més, la jugada li ha sortit bé a banda i banda de l’espectre editorial, perquè els mitjans afins li feien la gara-gara. A El País titulaven “Anatomia de les ulleres de Sánchez: muntura retro i aspecte poc convencional per a una declaració d’estil”. És que no és més guapo perquè no s’entrena.

Fins i tot l’endemà, a les portades de paper, les ulleres seguien sent les protagonistes. L’Abc el retratava fins a sis cops, amb sis expressions diferents, com si li fes un book de model, mentre que La Razón optava per una única foto, amb la mà sostenint les ulleres ben estesa, de manera que la mirada et marxava indefectiblement cap al complement en qüestió. És a dir, la forma s’empassava el fons. Quina miopia, i no parlo precisament de la del president espanyol, que un cop més ha tingut molt bona vista.