‘La Vanguardia’, contra els cordons sanitaris

Les enquestes són els buldòzers dels mitjans amb què s’aplana el terreny per a un nou escenari polític o social. Diumenge La Vanguardia va aconseguir capturar la narrativa amb un sondeig que perfilava una Catalunya sense majories polítiques evidents, sobretot per la crescuda dels partits ultres amb qui la resta no volen fer frontissa. I aleshores, què fem? El diari oferia dilluns un repicó gens menor perquè la maniobra editorial s’executava en dos temps i feia falta llegir el titular del segon dia per entendre què buscava la portada de la jornada anterior. “El 65% dels catalans, a favor que la Generalitat recapti els impostos”, explicava el mitjà. És a dir, no hi ha majories ideològiques, però sí programàtiques i, per tant, el que cal buscar és l’interès comú. I l’interès comú, esclar, són els pèmpins. El diari donava així una nova lliçó en pragmàtica, el principal atribut que li ha permès erigir-se com a degà i centenari. Si ells han pogut maniobrar amb governs de signe oposat –qui hauria previst el seu entusiasme sanchista quan aplaudien Aznar en el seu moment– és comprensible que defensin deixar aquesta nosa de les sigles i les coherències polítiques.

El subtítol referma aquesta impressió: “La majoria dels enquestats veuen bé que Junts i ERC votin amb condicions els pressupostos de l’Estat”. Aquest “amb condicions” és la clàssica partícula que afegeixes a una pregunta per afavorir que rebi un sí massiu, ja que cadascú imagina uns requisits diferents. La gran incògnita serà veure si el diari –en nom de la governabilitat que sempre defensa– remarà a favor no només de l’entesa entre juntaires i republicans, sinó si afegirà també a l’equació, per la banda independentista, la ultradreta d’Orriols. Venen temps de sumes esforçades de diputats, pactes amb agulles d’estendre al nas i enquestes lubrificants.