El veritable problema del PSOE amb l’assessor de Sánchez

La capacitat de supervivència del president espanyol només es pot comparar amb la seva habilitat a l’hora d’envoltar-se de persones amb comportaments gens exemplars. Després d’Ábalos, Koldo i Cerdán, el focus es posa ara en l’assessor Francisco Salazar, sobre qui pesen dues acusacions d’assetjament sexual per part de dues militants socialistes que treballen a la Moncloa. El País ho dona en un mòdul menor de portada, però els diaris de la dreta hi dediquen espais generosíssims. El cas concret els importa només, esclar, en la mesura que poden posar la seva relació amb Sánchez en el titular, com fa l’Abc quan obre portada amb una cita sense atribuir: “«Del cas Salazar tampoc se’n va assabentar Sánchez»”.

Però, més que la pèssima capacitat del líder del PSOE per escollir un seguici que no sembli extret d’una mala còpia d’un film de Berlanga, em criden l’atenció altres frases llegides aquest divendres a la premsa: “Lastra i altres dones dirigents exigeixen actuar”, diu un subtítol d’El Mundo. I l’editorial de l’Abc afirma: “La responsabilitat que [les denúncies] no hagin tingut el seu curs és compartida entre la direcció del PSOE i les dirigents, passades o actuals, que van consentir aquesta mena de pacte de silenci”. Un moment, un moment. Per què la culpa és d’elles? ¿No ho és del conjunt de l’organització, per no implementar bé uns protocols que permetin a les dones mantenir les baves alienes no desitjades a ratlla? L’Abc les renya i diu que podrien haver anat a la Fiscalia, a denunciar, en un gest d’ingenuïtat o cinisme, perquè aquests casos –precisament per la seva naturalesa– no són sempre fàcils de judicialitzar. I sigui com sigui, exigir que siguin només les dones les responsables de resoldre les expansions impròpies dels seus camarades és el súmmum de la humiliació. Assetjades i pagar el beure.