Visca Espñjfs!

Curiosa foto de portada al diari Sport d’Alexia Putellas. Era una imatge d’Efe, en format horitzontal, la qual cosa la feia impossible d’enquadrar en una primera pàgina de paper vertical. Però a grans mals, grans remeis: tot fa pensar que algú ha creat amb intel·ligència artificial el tros de cos de la jugadora que falta a sota per adequar la imatge a l’espai. Això sí, els algoritmes generatius n'han fet de les seves –com quan col·loquen a vegades sis dits contrafets a les persones– i sota l’escut de la jugadora hi ha unes lletres il·legibles i fantasmagòriques que devien voler dir Espanya però han acabat sent un gargot dalinià il·legible com aquells captches que, a internet, intenten discernir si som humans o robots. En tot cas, si Abascal i els altres apòstols de la España Mancillada veuen aquest desori, tenim sidral assegurat.

L’afer planteja la pregunta sobre si és una pràctica acceptable. Els puristes recordaran que el fotògraf ha pres la imatge amb un enquadrament concret i que s’ha de respectar la integritat de l’obra, però la veritat és que als mitjans sovint les seves estampes es retallen per encabir-les als forats que determina la maqueta. ¿És substancialment pitjor inventar-se un tros de foto? Sigui com sigui, suposa crear una realitat inexistent sense explicar-ho al lector, i aquí sí que es trenca un contracte implícit essencial. Fa vora vint anys, el diari ja va protagonitzar una portada polèmica que mostrava la fotografia d’Eto'o, Henry, Messi i Ronaldinho junts per primer cop al Barça. En realitat, a la imatge també hi apareixia Oleguer, però algú el va eliminar amb Photoshop. Fer això a la premsa esportiva no té les implicacions de quan Stalin esborrava Trotski de les fotos en què apareixia amb Lenin, però prendre’s aquestes llicències és un pendent perillós, en què acabes esborrant gent o afegint cossos a conveniència per pura estètica.