Un xou desacomplexadament català
L’any 2023, quan Àngel Llàcer va estrenar The Producers, es va trobar immers en una polèmica pel fet que els seus musicals de gran format fossin en castellà per una qüestió de captació de públic i rendibilitat econòmica. L’actor es va defensar recordant totes les feines i produccions que feia en català. El seu nou programa a TV3 pot semblar una reivindicació de catalanitat dirigida a tots aquells que van gosar qüestionar la seva. Amb tot, els seus anteriors formats a la cadena, com El llop i La Puntual, sempre han valorat la cultura del país i han tingut en compte la funció pública del mitjà. Soc i seré manté aquest esperit. En aquest concurs, cent participants competeixen per demostrar quin d’ells és el que més coneix Catalunya. El joc promou l’esperit col·laboratiu per equips, però, a la vegada, no té pietat amb els errors a l’hora d’acomiadar participants: en dos programes ja se n’han carregat setanta-cinc. Per ara, en sobreviuen vint-i-cinc que, en les quatre pròximes setmanes, seguiran enfrontant-se a múltiples reptes en què han de demostrar els seus coneixements i habilitats en proves musicals, culinàries o de geografia, llengua o estratègia. Soc i seré dona visibilitat a les tradicions que tantes vegades s’han menyspreat als mitjans, fa divulgació cultural i històrica i ho adapta amb naturalitat a l’entreteniment.
El format és irregular. Els preliminars d’algunes proves s’allarguen massa i els jocs que funcionen millor són els que permeten la participació del públic des de casa.
El programa es desenvolupa al castell d’Hostalric, amb unes vistes que mostren l’esplendor del paisatge. La localització pretén aportar aquesta dosi extra de patriotisme territorial. A vegades, això juga a favor de la narrativa i, d'altres, com que l’espai no és òptim per a un programa de televisió, resulta una mica claustrofòbic i poc agraït visualment. Llàcer, amb la seva declamació èpica, dona a conèixer els concursants i anuncia les dinàmiques. L’acompanyen Júlia Bonjoch com a copresentadora i Alba Segarra proporcionant context cultural i històric de cada etapa. El guió està farcit de cites de personatges il·lustres, frases fetes i refranys; el decorat incorpora visualment les celebritats més emblemàtiques del país, els rètols de la pantalla inclouen poblacions i comarques dels concursants i fins i tot els noms dels equips utilitzen expressions i referents nostrats. Soc i seré és un xou desacomplexadament català. En la segona edició, de sota les faldilles d’un gegant va aparèixer Espartac Peran aixecant ben amunt el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans per anunciar una prova de llengua. El dia de l’estrena, la competició de cant coral entre El cant de la senyera i el Virolai va acabar fent plorar el presentador i bona part dels intèrprets, emocionats per l’espiritualitat del moment en plena posta de sol, al cim del cingle. Tots els detalls subratllen elements de catalanitat fins a nivells tan concentrats i superlatius que ni una paròdia del Polònia aconseguiria aquesta redundància embriagadora.