ELS HEROIS DE LA RAMBLA (4)

Maria Rodríguez González “Vaig veure la cara bona de les persones”

Va passar la nit de l’atemptat extraient la sang necessària per als pròxims dies

Cap a quarts de sis de la tarda, just quan acabava d’arribar a casa de treballar, Maria Rodríguez González va rebre una trucada: hi acabava d’haver un atemptat a la Rambla de Barcelona. Tan bon punt ho va saber va decidir tornar directament a l’Hospital de Sant Pau, on treballa com a promotora del Banc de Sang i Teixits del centre hospitalari.

La resta de personal i voluntaris que també havien plegat van tornar a la feina a esperar que la ciutadania respongués i omplís les reserves de sang que serien tan necessàries per als pròxims dies. No van haver d’esperar gaire, a mesura que avançaven les hores cada vegada la cua de donants era més llarga: “En tota la meva carrera mai havia vist tanta gent esperant per donar sang. Va ser una experiència molt emotiva, en què vaig veure la cara bona de les persones”.

El Banc de Sang i Teixits de l’Hospital de Sant Pau tanca les portes a les 8 del vespre. Aquell dia, però, la Maria va acabar la jornada passades les quatre de la matinada, quan l’últim donant va haver marxat. “Quan vam veure la cua vam avisar tots els que eren allà: si volien donar sang s’haurien d’esperar com a mínim un parell d’hores. Ningú es va moure”. Així, en un silenci absolut, els donants esperaven el seu torn amb paciència i amb ganes d’ajudar com fos les víctimes dels atemptats terroristes. “Normalment, a les sales, la gent riu, crida, ens pregunta moltes coses sobre la donació. És un lloc on hi ha xivarri. Aquella nit, en canvi, hi havia silenci en senyal de dol i de respecte”, relata la Maria.

Un agost amb més donacions

Ella, com a promotora del Banc de Sang, havia passat les últimes setmanes preocupada. A l’agost és molt difícil aconseguir donacions perquè molta gent està de vacances, les reserves comencen a baixar i és molt difícil trobar donants. “Aquell dia em vaig adonar que tenim un barri ple de vida i de gent generosa, que potser en el dia a dia no hi és perquè fa la seva vida, però que en situacions excepcionals no cal que els busquis perquè hi són per fer front a l’emergència”, explica emocionada. Com a veïna del barri, la resposta de la ciutadania de l’Eixample encara l’enorgulleix més. L’endemà, divendres, els treballadors i voluntaris del Banc de Sang i Teixits, tot i haver-se passat la nit sense dormir, van decidir obrir una mica més d’hora perquè tothom que volgués donar sang pogués fer-ho. Les donacions es van multiplicar en comparació amb un mes d’agost normal.

Llegeix aquí la resta d'històries d''Els herois de la Rambla'

Més continguts de