Donna Vakalis: Quan la perfecció és competir i contribuir

BarcelonaLa història olímpica recorda Coubertin per ser l’impulsor dels Jocs, però segurament pocs saben que també va promoure la recerca de l’atleta perfecte. Inspirat en l’antiga Grècia, va trobar el pentatló, disputat en un únic dia i on l’esgotament físic dels esportistes també formava part de l’espectacle. Avui, per fortuna, s’ha adaptat a la realitat, amb distàncies i esforços assumibles, malgrat la duresa inherent d’una modalitat que reuneix cinc disciplines: esgrima, natació (200 lliure), equitació (salts) i la prova combinada (tir i cursa atlètica).

Entre les competidores a Rio, Donna Vakalis és la més gran. En edat (l’única nascuda als anys 70) i possiblement també en essència. I és que per a la canadenca, en el seu afany perfeccionista, el destí era el pentatló, tot i que l’esport només és una part de la seva vida. Involucrada en diversos projectes socials, continua formant-se per fer realitat un somni: fer el món més sostenible. “M’agradaria millorar la manera com fem els edificis”, diu.

Sap de què parla: té un doctorat sobre l’impacte en la salut i el medi ambient dels projectes de construcció. Fervent defensora de la capacitat mental, en xerrades amb joves els aconsella “sacrifici i paciència”, i destaca la idea de col·lectiu: “Cada dia se’m fa més evident la importància de l’amistat i els llaços comunitaris en la recerca de l’èxit”.

I predica amb l’exemple. Sovint amb problemes de pressupost per viatjar i competir, va fer una web personal per recollir fons i se’n va anar a viure al ranxo d’uns amics per dividir despeses, tot i que no li deixen pagar gairebé res. És la seva manera d’ajudar-la. Un gest de gratitud que es reflecteix en la personalitat de la Donna, implicada i generosa. Per això admira la família que l’ha acollit, la de la triatleta Tara Norton, amb qui comparteix la voluntat de deixar un món millor. En competició interpretem que el millor és el campió, però l’autèntic valor és arribar a l’elit, escenificada sens dubte als Jocs. Ella sap que no és favorita però lluitarà fins a l’últim alè. “Només vull competir en l’esport i contribuir a la vida”, sentencia. En això, ja s’ha guanyat la medalla.