L’independentisme escocès s’enfila un any després del referèndum

LondresEl nacionalisme escocès està més viu que mai un any després que els escocesos votessin en contra d’independitzar-se del Regne Unit, en el referèndum del 18 de setembre del 2014. Al cap d’un any, no tan sols no s’ha acabat el debat per la independència, tal com pretenia el primer ministre britànic, David Cameron, sinó que el suport al sí a la independència ha augmentat de manera considerable, fins al punt que si ara es fes la consulta Escòcia s’independitzaria. L’última enquesta, de la setmana passada, indica que el 53% donen suport al sí, el 44% al no i el 3% estan indecisos. Un resultat que capgira el de la consulta del 2014, quan el 45% van votar sí i el 55% van votar no. El setembre del 2013, el suport al sí era del 32%, el del no era del 49% i hi havia un 19% d’indecisos. La societat escocesa està més dividida perquè la consulta va obligar la gent a posicionar-se.

Un altre fenomen impensable ara fa un any és l’auge del Partit Nacional Escocès (SNP), que ha passat de tenir 25.000 militants abans de la consulta a tenir-ne 100.000 en els mesos posteriors, de manera que supera el Partit Laborista, que sempre ha gaudit de més suport popular a Escòcia. Això es va traduir en una victòria aclaparadora de l’SNP a les eleccions britàniques del maig passat, quan van passar de tenir 6 diputats a Londres a 56, dels 59 en joc a Escòcia. Gairebé van esborrar del mapa els laboristes.

Seduint l’electorat d’esquerres

Aquella victòria s’explica, d’una banda, perquè van presentar un programa electoral d’esquerres, un manifest molt social que va seduir un electorat principalment de classe treballadora desencisat amb el gir cap al centre que va fer el Nou Laborisme de Blair. D’alguna manera l’SNP es va posicionar com el partit de la socialdemocràcia escocès, ocupant la plaça vacant que van deixar els laboristes. L’altre factor important va ser la desfeta dels laboristes, fins llavors el partit dominant a Escòcia, per haver-se associat amb els conservadors en la campanya contra la independència.

Es podria pensar que el referèndum es va celebrar massa d’hora. David Cameron va acceptar la celebració de la consulta perquè aquesta era la voluntat del Parlament escocès i perquè tot indicava que el suport a la independència era molt baix. Però l’opció sobiranista va anar creixent durant la campanya i ha seguit augmentant de manera imparable després de la consulta, fins al punt que no tan sols no s’ha acabat el debat sinó que ara mateix es parla d’un nou referèndum.

Un altre dels factors importants que han impulsat l’SNP i el nacionalisme és el lideratge de Nicola Sturgeon, que va substituir Alex Salmond quan va dimitir després de perdre la consulta. Sturgeon és una política més aglutinadora que Salmond. És carismàtica i autèntica, i ha encetat una nova tendència al Regne Unit de votar líders autèntics, com ha fet ara el Partit Laborista amb Jeremy Corbyn. També ha sigut decisiu el fet que els nacionalistes escocesos són ara vistos com un partit solvent que ha sabut gestionar les finances escoceses, i s’han tret de sobre l’etiqueta de mals gestors que sempre els havia acompanyat.

Previsions optimistes

Des que l’SNP va arribar al poder el 2007, formant un govern en minoria, el seu suport ha anat pujant fins a guanyar les eleccions del 2011 amb majoria. Això malgrat un sistema electoral que havia sigut dissenyat per Londres (en iniciar la devolució autonòmica el 1997) precisament perquè cap partit pogués treure majoria i pogués governar en solitari. Tot apunta que el seu domini serà més clar encara a les eleccions de l’any que ve, davant de la debilitat laborista. L’enquesta de la setmana passada indicava que el suport a l’SNP havia pujat fins al 58%. L’economia escocesa ha crescut l’últim any tot i la caiguda del preu del petroli del mar del Nord, un sector que dóna feina al 10% de la població escocesa. Segons l’informe del mes d’agost del govern, durant el primer trimestre de l’any l’economia escocesa va créixer un 0,6%, mentre que la britànica va augmentar un 0,4%. Tots els sectors es van expandir, en especial el de la construcció, gràcies a la inversió en infraestructures, que es va incrementar un 45%.

La campanya del referèndum va provocar que es popularitzessin els productes escocesos. Les exportacions han pujat un 2,7% i també la despesa dels turistes, que s’ha incrementat un 13%. Escòcia s’ha beneficiat també de la fortalesa que té la lliura esterlina en aquest moments.

Els pròxims dos anys es completarà l’ampliació de competències per a Escòcia: un control directe de l’IRPF, més poders per gestionar les prestacions socials i el traspàs de l’impost sobre el trànsit aeri. Però després de l’èxit de l’SNP a les últimes generals, Sturgeon demana la devolució màxima de poders, és a dir, tots els poders excepte els de defensa i d’afers estrangers.