UN MUNDIAL SENSE FUTBOL

Una llengua en perill d’extinció al Mundial

L’estadi de Sotxi es va batejar amb una paraula en llengua adigué, parlada pels circassians

Fa 150 anys la ciutat de Sotxi, on es jugarà el partit Uruguai-Portugal, no existia. A la zona hi havia algun llogaret de pescadors, poca cosa més. Després els russos hi van aixecar un fort militar. I posteriorment una ciutat que, amb el temps i gràcies al bon clima, a la costa del mar Negre, s’ha convertit en un gran nucli balneari on els aristòcrates, primer, els dirigents del Partit Comunista com el mateix Stalin, després, i finalment els milionaris moderns de la nova Rússia passen caps de setmana i vacances. La ciutat de Sotxi no ha parat de créixer com a gran ciutat turística i ja s’acosta al mig milió d’habitants.

S’ha invertit tant en la ciutat que els últims anys s’hi han fet uns Jocs Olímpics d’Hivern -les pistes d’esquí queden a 30 minuts, ben connectades, del mar-, grans premis de Fórmula 1 i diferents partits del Mundial a l’estadi Fixt, malgrat que no hi ha cap club local a Primera, a diferència de ciutats amb més tradició esportiva com Krasnodar, que s’han quedat sense ser seu de la cita d’aquest any. Però fixt no és una paraula russa. L’estadi va ser batejat amb aquest mot en llengua adigué que vol dir “cap blanc”, en referència a un cim prop de la ciutat que porta aquest nom. Però a Sotxi no s’hi parla la llengua adigué.

En un gir històric una mica macabre, una llengua que està en seriós risc de desaparèixer ha acabat donant nom a un estadi de futbol a Rússia. L’adigué, conegut també com a circassià, pertany a la família de llengües caucàsiques. Es tracta d’una llengua que durant segles es parlava al Caucas entre els circassians, una ètnia majoritàriament musulmana que vivia en aquesta zona de frontera, amb russos al nord i turcs i iranians al sud. Però el segle XIX l’Imperi Rus, que s’anava estenent en totes direccions, va envair el Caucas entre els anys 1817 i 1864, plens de batalles crues, resistència i violència. Rússia, per controlar la zona, va arribar a executar civils, cremar pobles i obligar milers de persones a creuar la frontera amb l’Imperi Otomà, deixant enrere terres on feia segles que vivien.

On ara hi ha Sotxi hi vivien majoritàriament circassians, que van perdre la vida o van ser expulsats al sud. La zona passaria a ser repoblada amb russos que van fundar aquesta ciutat, on avui no es parla l’adigué. Actualment, a Rússia l’idioma adigué només és legal, de forma compartida amb el rus, a la República d’Adiguèsia, una petita regió administrativa russa sense sortida al mar uns quilòmetres al nord de Sotxi, on els circassians són just el 25% de la població total.

Cada any hi ha menys parlants d’aquesta llengua, de la qual queden unes 120.000 persones a dins de Rússia i unes 300.000 a fora, perquè els descendents dels circassians expulsats a finals del segle XIX han mantingut vives les tradicions i han arribat a ser molt importants a Jordània, on sempre han sigut el cos d’elit de la casa reial perquè tenien fama de ser bons guerrers. També hi ha grups de circassians vivint a Israel, Síria i Turquia, lluny d’una Rússia on tenien les arrels, on mantenen viva la memòria del que ells coneixen com a Muhayir, i que es podria traduir com l’expulsió, en què més de 400.000 circassians, segons algunes fonts, van ser assassinats per l’Imperi Rus. I una xifra semblant van fugir de les terres on ara s’aixeca Sotxi.

Més continguts de