La llengua que reviu gràcies a l’esport

Cap d’esportsDurant més de 15 anys, Luis Soto ha anat creant, amb paciència i moltes hores de feina, un lèxic per mantenir viva una llengua històricament menystinguda. Soto és presentador de Radio Inti Raymi, una ràdio en llengua quítxua de la ciutat peruana de Cusco, on ara fa més de deu anys va encaparrar-se a narrar els partits de l’equip local, el Cienciano del Cusco, en la seva llengua. Després de veure com el Cienciano guanyava la Copa Sud-americana contra el potent River Plate, Soto es va preguntar per quina raó no podia utilitzar el quítxua per explicar els partits. Mai abans s’havia fet. I el problema era que no existia el lèxic per explicar un esport modern en la llengua que durant segles s’ha parlat als Andes. Soto, doncs, va reunir-se amb experts i futbolistes i va crear un nou lèxic. I si el primer repte va ser fer partits del Cienciano, ara narra els partits de la selecció peruana, que juga un Mundial per primer cop des de l’any 1982. De moment, encara no ha pogut cantar cap gol dels seus, tot i que avui té l’última oportunitat. Des del seu estudi de ràdio a més de 3.000 metres d’altitud, a Cusco, Soto ja sap com cantarà el gol, si arriba.

Un dels grans reptes de Soto va ser trobar la paraula per explicar què era una pilota. Si per explicar l’esport ha agafat l’anglicisme futbol, per explicar què era la pilota va apostar per qara q’ompo, que vindria a voler dir esfera de cuir, inspirant-se en la manera que tenien els antics inques de definir una pilota de cuir que s’utilitzava en rituals religiosos, però no pas esportius.

Soto va aprendre el quítxua a casa, ja que un dels grans problemes del quítxua ha sigut que tenia la porta de les escoles tancada i s’aprenia a casa. “Ha existit sempre un racisme evident contra els indígenes i ens han dit que la nostra llengua era inferior. Ens feia vergonya parlar quítxua. Però la nostra llengua té futur”, deia Soto al New York Times, on va explicar que ha creat més de 500 expressions per poder explicar un partit en una llengua en què mai s’havia parlat de futbol. “Vaig anar a l’estadi i preguntava a la gent com explicaven el que veien sobre la gespa. Normalment parlaven en quítxua però per explicar una jugada saltaven al castellà. Així que vaig utilitzar expressions que existien per explicar jugades”, diu Soto, que per explicar com un xut molt desviat passa per sobre la porteria diu que la pilota ha anat al hanaq pacha, el món d’allà dalt segons la mitologia dels inques.

Actualment, la variació dialectal del quítxua és molt forta, a causa de la incomunicació entre les diferents àrees en què es parla i la falta de suport estatal. Si a Bolívia la situació del quítxua és més bona, al Perú s’ha anat reduint de manera alarmant la xifra de persones que la consideren la seva primera llengua. Actualment 3,4 milions de persones parlen quítxua com a primera llengua, quan fa 20 anys eren 7 milions. Els últims anys des del govern s’han iniciat campanyes per protegir-lo, obrint-li les portes a àrees on mai s’havia utilitzat, com la premsa esportiva. El 2016 per primer cop es va emetre un informatiu televisiu en aquesta llengua i dos futbolistes de la selecció, Flores i Renato Tapia, van participar en campanyes contra el racisme i en defensa d’una llengua mil·lenària que per primer cop serveix per cantar gols.