Un tècnic dins d’una conspiració militar
Cap d’esportsSi Robert Martínez fa història al Mundial després de portar Bèlgica fins a les semifinals, en el primer Mundial -el del 1930 a l’Uruguai- també hi va haver tècnics catalans. De fet, d’aquells 13 entrenadors, dos eren catalans. Juan Luque de Serrallonga -un gironí que havia marxat de ben jove a Cadis, primer, i a Mèxic després, on va arribar a dirigir la selecció-, i Paco Bru, un home molt actiu en els primers anys del futbol català a Barcelona, on va ser jugador del Barça, tècnic, àrbitre i periodista. Bru va ser seleccionador del Perú, i va deixar-hi tan bon record que el 1931 el van contractar de nou en aquell país perquè organitzés una gira del Racing Club de Madrid per la regió. Però aquell viatge gairebé va acabar amb Bru a la presó acusat de conspiració.
En el vaixell d’anada el tècnic va coincidir amb Ricardo Guzmán Marquina, el militar peruà que l’havia fitxat com a seleccionador del Perú un any abans. Guzmán Marquina va voler aprofitar la presència del català a bord per als seus plans polítics. El motiu del seu viatge era trobar-se amb el general Luis Sánchez Cerro, un militar exiliat. Quan la nau va fer escala a Panamà, Guzmán Marquina va convidar Bru a sopar amb Sánchez Cerro, i, sense saber gairebé com, el català es va trobar al mig d’una conspiració política. Sánchez Cerro havia sigut president del Perú de l’agost del 1930 al març del 1931, quan va liderar una junta militar que va fer fora el president Augusto B. Leguía, acusat de tirànic i que va estar més de 10 anys al poder. El cop d’estat, amb molt suport popular, va coincidir amb la crisi mundial posterior al crac de la borsa del 1929, i la junta liderada per Sánchez Cerro, rebuda inicialment de forma satisfactòria per bona part de la població, no va saber aixecar una econòmica peruana molt condicionada pels preus de les primeres matèries comprades als Estats Units. El març del 1931, doncs, Sánchez Cerro va dimitir i va marxar a Panamà. En pocs mesos el Perú va tenir fins a quatre presidents interins, un d’ells un bisbe, l’altre un militar, el tercer un advocat i el quart un empresari. Finalment, es va acordar celebrar unes eleccions l’octubre del 1931, però quan Sánchez Cerro va decidir tornar al Perú per presentar-s’hi la junta electoral va afirmar que no el deixarien entrar al país.
A Bru, que no tenia gaire clar què passava, li van demanar en aquell sopar a Panamà si podia fer arribar tres cartes a Lima, sense dir-li que estaven destinades a dos militars i un cap de policia ni que s’hi ordenava un aixecament militar si Sánchez Cerro no podia tornar al Perú, cosa que es proposava fer. Bru va complir amb la seva missió ocultant les cartes dins de les sabates, tot i que va ser interrogat dos cops, ja que se l’havia vist amb Guzmán Marquina. L’entrenador ho va passar malament però va aconseguir arribar tranquil a l’hotel, on, uns dies més tard, es va amagar en escoltar trets al carrer. Sánchez Cerro havia arribat al port del Callao i els incidents posteriors a la seva arribada van deixar alguns morts a Lima. Sánchez Cerro va guanyar aquelles eleccions i va manar al Perú fins al 1933, quan passant revista a les tropes que mantenien una guerra de frontera amb Colòmbia va ser assassinat. Curiosament, Bru havia acceptat aquell 1933 tornar al Perú per entrenar de nou la selecció, però en saber la notícia va decidir quedar-se a Espanya, on moriria a Marbella el 1962.
