10/11: Tot per la victòria

RAJOY va convocar eleccions amb la convicció i l’obligació de guanyar-les. És a dir, que el tripartit que li dona suport (PP-Cs-PSOE) tingui un vot més que els sobiranistes. Per guanyar, la tècnica és la de sempre: mobilitzar els propis i desmobilitzar els adversaris. Per als propis, Rajoy comptava amb els efectes pràctics (i l’eufòria) de l’ocupació partidista de les institucions catalanes, i el bombardeig propagandístic a la xarxa i a la premsa amiga, amb tots els recursos de l’Estat. Passar el rasclet al ventall sencer de votants potencials, des de l’extrema dreta fins a l’antiga tercera via decantada en unionista. Per desmobilitzar els independentistes, Rajoy confiava que la decapitació abrupta del sobiranisme provocaria frustració, divisió, radicalització i fatiga que es traduirien en abstenció. Si quan s’acostin les eleccions els càlculs de Rajoy no es compleixen i la victòria no és segura, la temptació serà apujar la dosi: més propaganda per als propis i més repressió per als contraris. I reapareixeran les tres obsessions de l’unionisme, que consideren fàbriques d’independentisme: els Mossos, l’escola i (on intentaran actuar abans, perquè l’efecte és més immediat) els mitjans públics catalans. Serà el pròxim front.