27/3: Europa i les vacunes
Aquest dilluns no arribaran a Catalunya gairebé 150.000 vacunes que havien d’arribar. És possible que part de la culpa sigui del govern espanyol. Però la part més gran és de la Unió Europea. I això se suma als endarreriments greus en la vacunació a tot Europa. Culpa de les farmacèutiques? No ho sembla: els Estats Units, la Gran Bretanya i Israel treballen amb les mateixes farmacèutiques i la vacunació ha avançat moltíssim més. La sensació és que la Unió Europea va negociar i comprar les vacunes tard i malament. Pitjor que aquests altres països, tan semblants. Per què? Per excés de burocràcia, per manca d’agilitat en les decisions, per la necessitat de fer equilibris entre estats, i per l’existència d’una maquinària pesant i recelosa, en el fons molt conservadora i obsessivament economicista. Diu Paul Krugman que la màquina europea ha demostrat aversió al risc. Però diu també que s’ha equivocat a l’hora de triar el risc: recelosa amb les farmacèutiques, va preferir collar-les més, encara que això empitjorés els terminis i el volum dels lliuraments. Són dues males notícies. Una d'urgent i dramàtica: anem pitjor en la lluita contra la pandèmia. Una altra, a llarg termini: en situacions d’emergència, la màquina europea no funciona bé.
