27/7: Algunes minúscules desobediències

“PREFERIRIA NO FER-HO”.En un dels seus contes més cèlebres, Herman Melville explica l’actitud d’un jove escrivent, Bartleby, que treballa amb un advocat de Nova York i que, a partir d’un cert moment, davant d’alguna de les tasques que li demana l’advocat, respon simplement: “Preferiria no fer-ho”. Sense cridar, serenament, sense xocs ni enfrontaments. El conte continua, però aquesta actitud inicial de Bartleby m’ha vingut al cap davant d’una certa allau de demandes que arriben a institucions catalanes. Desmuntar la col·lecció del Museu de Lleida renunciant a obres adquirides i salvades de Sixena. Retirar estelades d’espais públics en algunes ciutats (i en altres no). Arrencar a risc cert de destrucció unes pintures al MNAC. Aturar una comissió parlamentària. La resposta de Bartleby sembla una forma cortesa i serena de reacció davant d’allò que et sembla arbitrari, injust o incomprensible. Bartleby no deia que no es fes. Deia simplement que preferia no fer-ho. I no ho feia. Pot ser que un dia el procés català exigeixi un gest de desobediència. Probablement aquest gran gest no seria proporcional en la major part dels casos que comentava. Però en aquests casos, personalment, com Bartleby, preferiria no fer-ho.