4/10: Llengua pròpia

A Catalunya hi ha uns partits que s’autodenominen constitucionalistes, que es presenten com a defensors del model d’autonomia de la Constitució i l’Estatut. El seu discurs ve a dir que aquest era un bon model, però que els independentistes l’han rebentat amb reivindicacions forassenyades. Per tant, ara hauríem de tornar plàcidament a l’Estatut constitucional, i deixar-nos d’orgues. És la seva manera d’explicar-ho, però de tant en tant ensenyen el llautó. Al Parlament, Ciutadans ha dit que el català no és la llengua pròpia de Catalunya. Aquesta és literalment la fórmula que fa servir l’Estatut. Per tant, en matèria de llengua, la proposta de Ciutadans no és tornar a l’Estatut constitucional, sinó recular a una situació preestatutària. No és que ells es vulguin quedar en l’Estatut mentre els sobiranistes volen fer un salt endavant. És que ells proposen un salt endarrere. I ja ho feien quan el procés independentista ni tan sols s’insinuava. ¿Constitucionalistes assenyats contra sobiranistes aventurers? Potser l’independentisme agafa força amb la proposta d’un salt endavant precisament perquè hi ha qui està dissenyant un salt enrere. Més enrere que l’Estatut i la Constitució. Més enrere que la “llengua pròpia” que consagra l’Estatut.