Jaume Nonell, Lluis Subirana 1995
03/12/2020

Adéu, Fèlix (1995)

2 min
Adéu, Fèlix (1995)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsUna trista notícia ha vingut a enterbolir l’ambient sardanista. Diumenge passat moria a Barcelona el mestre Fèlix Martínez i Comín, Medalla al Mèrit Musical el 1991: una de les personalitats més influents en el món de la sardana i la música per a cobla de la segona meitat d’aquest segle. Havia nascut a Barcelona el 30 de novembre de 1920. Tenia, doncs, 74 anys. Va cursar els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Entre els seus mestres destacaren Joan Sunyé i Jaume Pahissa i Joaquim Zamacois. Tot i que inicialment va ser intèrpret de trompa, viola i violí, on més va destacar és en l’àmbit de la composició, direcció i pedagogia. Va escriure la primera sardana l’any 1945, Lliris blaus, dedicada a aquesta colla que tenia com a capdanser Josep Maria Bernat, gran amic seu i més tard deixeble i també compositor. Seguirien títols que aconseguiren gran popularitat com Vila de Centelles i Dolç record. L’any 1948 va assistir al curs d’instrumentació per a cobla que va organitzar l’Institut Musical Juli Garreta i que va impartir Joaquim Serra. A partir d’aquí la seva dedicació a la sardana i la cobla és constant. Sempre deia que la cobla era l’orquestra simfònica de Catalunya. El retrat que d’ell en va fer Isidre Molas en el llibre La sardana (volum II, El fet musical ) sempre ens ha semblat perfecte: “És un home extremadament seriós. Quan us dedica una mitja rialla és un èxit. És alt, amb la cara rodona i una prematura calba d’home entenimentat. Un bigotet fi de galant cinematogràfic dels darrers anys li ombreja la cara, una mica inexpressiva. Parla sense presses i us mira amb ulls arrodonits, pràcticament sortits de les òrbites”. El 1971 obtenia el seu més gran èxit popular amb la sardana Rosa de Sant Jordi. No oblidarem, però, títols com Caçadors palafollencs, La meva Pepi, dedicada a la seva esposa Pepita Llunell, Ripoll, XI segles d’història, Roses de tardor, premi Joaquim Serra, i Escamp, ciutat pubilla, estrenada l’abril passat. També les sardanes per a dues cobles Ofrena a Violetes del bosc i La Reina i el Trobador. Va donar un impuls definitiu a la música per a cobla. Des de la seva primera experiència en aquest terreny ( Poema de l’amor que neix, 1950), la tasca de Comín per dignificar la cobla ha estat incommensurable. Serà un buit difícil d’omplir. Programar la seva música és el millor homenatge que li podrem retre.

stats