Una sabata contra una espardenya

Avui, dos anys després, l’independentisme polític ja no és tal cosa i seria més acurat parlar d’independentismes, en plural, veient que les conviccions del carrer es mantenen però no hi ha cap fórmula compartida per encaixar-les en una acció que reagrupi forces. En aquestes condicions sembla impossible recuperar la iniciativa i, en canvi, és massa fàcil cometre errors no forçats que empitjorin la situació, i avui i els pròxims dies són una d’aquestes ocasions propenses a prendre mal. Entre altres raons perquè no és només que l’Estat tingui les porres, les togues i la màquina d’embrutar (ara li ha tocat a una germana del president Puigdemont), sinó que té directors de diari que practiquen allò de la unitat d’Espanya per sobre de la veritat i un president del Suprem que diu que tot l’estat de dret està basat en aquest unitat.