Després de Catalunya des de l'aire , Catalunya des del mar i El paisatge favorit de Catalunya continuem en aquest acte d'orgull patri amb Terreny personal . Aquesta vegada es tracta d'endinsar-nos en el territori a partir del vincle humà. Criatures, persones anònimes i celebritats expliquen què els lliga a una zona del país. I de passada s'aborden els oficis, el lleure, els racons, l'estètica del paisatge i les emocions que desprèn. És una bona idea que porta l'etiqueta dels "nous formats" de TV3 malgrat que el segell comença a ser fins i tot antic. El "nou format" ja és un clàssic. Forma part d'aquesta categoria de programa bonic i relaxat, que tracta cada pla amb la cura d'una fotografia feta amb calma, i que de fons té músiques modernes amb la finalitat de potenciar les emocions dels protagonistes i dels espectadors. És un programa d'autoafirmació territorial (una mica massa llarg, potser) que de tant en tant adopta un guió excessivament naïf i bucòlic de Catalunya. Pel retrat que es va fer de l'Empordanet, semblava que el temps s'hi hagués aturat en els anys 80, on tothom és feliç i experimenta unes emocions i un romanticisme insòlit. El pescador està encantat amb l'ofici, el pastor sempre havia volgut aprendre a fer cistells i l'arrossaire es desviu per cada gra d'arròs. Fantàstica, per cert, la imatge del treballador africà amb la samarreta de "Menja arròs de l'estany de Pals" i l'amo amb la del "Campus Balonmano Valero Rivera". Terreny personal contribueix a aquesta Catalunya ideal de mestres amb empenta, caçadors de bolets i de paraules, veterinaris exemplars, mares altament qualificades i cançons que no ens podem treure del cap. Som collonuts, ja ho veieu. I la tele pública del país s'encarrega de recordar-nos-ho perquè no decaigui l'ànim. És la tele que potencia l'autoestima. Onanisme patri perquè ens n'anem a dormir relaxats pensant que, malgrat tot, encara ens queda país.