Avancem eleccions

El bon jugador d'escacs té la capacitat de preveure mentalment desenes de moviments per trobar la millor jugada. Una habilitat que es revela prodigiosa per als que amb prou feines saben on entaforaran el peó en el següent desplaçament. I un cop calculades les conseqüències, la capacitat d'anticipar-se als esdeveniments per evitar patacades és, de sempre, una immillorable opció estratègica. Avançar-se és clau per a un bon desenllaç, no només als escacs, sinó en qualsevol altre àmbit de la vida, a excepció del sexe.

L'evolució a la història es produeix quan algú s'avança i provoca un salt endavant. El primer homínid que va fregar dos pals per fer foc, el primer artista que va traçar una pinzellada impressionista, la primera afroamericana que es va asseure en un lloc reservat als blancs, el visionari que es va deixar el sou comprant el primer Laserdisc, el convidat desinhibit que es va lligar la corbata al cap per primer cop en un casament... Aquests avançats són els que provoquen que passin coses en un entorn fins aleshores estancat. No sempre es tracta de ments preclares, nens prodigi o genis superdotats. En moltes circumstàncies avançar-se és cosa d'eixelebrats, desvergonyits o inconscients rematats. Entre l'extrema prudència i la temeritat excessiva hi ha un daurat terme mitjà que porta els avançats a bon port i a millors electrodomèstics.

Però cada cop costa més avançar-se en res. El ritme accelerat en què ens toca viure provoca més aviat el contrari: que arribem tard a tot. Així doncs, cal perseverar en l'esforç per avançar i avançar-se. No són temps per a estaquirots estàtics i immobilistes. Hem d'avançar en desitjos, objectius, decisions i eleccions. Avancem-nos per trobar la millor jugada i aleshores tant de bo que l'escac i mat sigui a favor nostre. Si no és així, haurem de ser capaços d'haver-ho previst i avançar-nos a la derrota per encaixar-la millor.