Bandera Blanca
El Govern i la mesa van cometre un delicte. No van portar-ho a les últimes conseqüències. Potser perquè no tenien les estructures llestes o perquè volien una sortida pacífica. És igual. Estic en profund desacord i indignat amb la violació de lleis. Però no oblidem que tenien a les seves mans generar un caos total, i no ho van fer.
S’han de saber llegir les accions de l’altre, fins i tot les que un condemna i són il·legals. I tenim dues formes de llegir les actuacions de la mesa i el Govern. Des de la via judicial o des de la via política. La pregunta és quina lectura en fem els ciutadans de Catalunya. Tots.
Tot i les discrepàncies entre independentistes i constitucionalistes, crec que una àmplia majoria coincidim en això:
1) N’estem farts, no podem més.
2) Volem una solució política i dialogada.
Per tant, ¿com pensen anar a les eleccions els partits? ¿Una majoria sobiranista que guanyi tornarà a plantejar un procés constituent? ¿Anem a un altre 155 i a més empresonaments? ¿Anem a una República per la força i acabem en estat d’excepció? I si guanyen els constitucionalistes, ¿ho deixarem tot igual? ¿Acabem tots a bufetades?
No. Ho sento però aquestes eleccions no arreglaran res sense un pacte previ de com es resol el conflicte. Si els partits no en són capaços, s’hauria de crear una candidatura anomenada Bandera Blanca, amb una llista de personalitats de la societat civil, meitat independentistes i meitat constitucionalistes, i un programa d’una sola línia: “Catalans que no volem constituir un govern de la Generalitat fins que no hi hagi un compromís previ de resolució i negociació”.
S’inclou en aquesta negociació tot el que cada partit consideri. Fins i tot els alliberaments o indults als empresonats. Així són les negociacions, tant si agrada com si no.
Però no ens demaneu anar a votar el 21-D sense un compromís previ de com penseu resoldre això. Prou. No podem més.
