Publicitat
Publicitat

Basat en fets reals

L'actor juvenil puja les escales de la caravana i seu a la cadira de maquillatge. La maquilladora el saluda. Li diu que la seva filla l'admira molt i que, si no li fa res, quan acabi de " fer-lo " (ho diu així) s'hi farà una foto. Que si no, la seva filla (que es diu Blanca) no l'hi perdonarà mai. Li pregunta si li pot treure la gorra de beisbol que porta posada (amb la visera al clatell) i el comença a maquillar. El tècnic de so, el d'attrezzo i la de vestuari li fan fotos, mentrestant.

L'actor juvenil tanca els ulls i respira. És Sant Jordi i les teles i les ràdios fan els programes en directe des de la plaça de Catalunya. Tenen les unitats mòbils allà, al centre de la ciutat. Ha de participar en el programa de tele dels matins (que és del canal on fan la seva sèrie) i al de ràdio (que és del mateix grup que el de la tele). La sèrie on fa de protagonista -hi fa d'adolescent problemàtic que descobreix l'amor a través d'una altra adolescent, també problemàtica- és la que té més audiència del canal. Totes les noies de menys de quinze anys voldrien ser-ne nòvies. Totes les mares, de més de 40 anys, voldrien ser-ne sogres. És un fenomen. No pot anar a fer un pa amb tomàquet en un bar que no es formi una aglomeració.

Mentre la maquilladora li pinta l'ombra dels ulls, li sona el telèfon. Es mira l'auricular. És la seva mare, collons. L'agafa.

-Mama, què? -pregunta exasperat. I escolta, pacient, el que li diu la dona.

-Mama, joder , t'he demanat que em planxis la camisa. És tant demanar? Mama, joder , que no puc sortir en una entrevista amb la samarreta cutre que porto, es que parece mentira, coño. No! No, tía , no! Jo t'he demanat la camisa planxada. Si tu no em portes la camisa planxada olvídate de mí ! Mama, t'ho dic en sèrio. O em portes la camisa a la voz de ya o no em veuràs el pèl en tres mesos. I para de plorar, joder , que fots pena.

Riure, malgrat tot

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT