CARME BASTÉ

VAIG COMENÇAR LES vacances més tard del normal, a mitjans d'agost, perquè La Marató de TV3 s'havia compromès amb les entitats a repartir les donacions abans de l'estiu. Van ser uns dies intensos perquè la segona marató, la de la pobresa, la vam tancar tot just al maig. Afortunadament, he pogut marxar amb la satisfacció d'haver complert una promesa complicada. Ara estic passant uns dies al Baix Empordà, una zona on fa molts anys que vinc amb la meva família. No em costa gaire desconnectar: puc mirar el meu fill fent windsurf o parlar tranquil·lament amb la meva parella a la platja. De fet, no m'he emportat ni ordinador. Com que ha estat un any molt dur, aquest estiu m'he dedicat bastant a la lectura lleugera. M'he llegit l'últim llibre d'Eduardo Mendoza, El enredo de la bolsa y la vida , i ara estic amb L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra , de Jonas Jonasson. Els últims dies de vacances els passarem al Pirineu, a Vilamur, un poble molt petit al costat de Sort (Pallars Sobirà). És una zona preciosa, suposo que farem alguna excursió per la muntanya, que ens agrada molt. Els últims estius no he sortit gaire a l'estranger perquè a les vacances m'agrada estar tranquil·la i sentir que el temps corre diferent, que passa d'una altra manera. M'encanta el pla de no tenir pla.