DIETARI VV

7/8: Caixmir

Dret a l’autodeterminació o acceptem que cada estat faci el que li doni la gana al seu pati del darrere?

La suspensió de l’autogovern del Caixmir per part de l'Índia no és un conflicte local, llunyà i exòtic. És l’expressió local d’un problema universal –que ens afecta– i que té en aquest cas un gran risc afegit: passa al lloc que es disputen tres potències nuclears, l'Índia, el Pakistan i la Xina. El Caixmir és un cas estrany. Quan els britànics es retiren de l'Índia el 1947 es creen dos estats: el Pakistan a les zones amb majoria musulmana i l'Índia a les de majoria hindú. El Caixmir és de majoria musulmana, però es queda dins de l'Índia, amb un autogovern alt. El que ara l'Índia li ha retirat. Aquesta diguem-ne solució autonòmica no és pacífica. La població es divideix en tres opcions, autogovern dins de l'Índia, integració al Pakistan o creació d’un nou estat independent. Hi ha hagut setanta anys de violències i de risc de guerra oberta entre el Pakistan i l'Índia. La retirada ara de l’autogovern al Caixmir –per la força del nacionalisme hindú– trenca una inestable solució de compromís. I posa un dilema damunt de la taula de la comunitat internacional: ¿resolem aquests conflictes a través del dret a l’autodeterminació o acceptem que cada estat faci el que li doni la gana dins del pati de casa seva? La segona opció és catastròfica i encara ho pot ser més.

Més continguts de