DIETARI VV

17/10: Cal la Brimo?

El sentit de tenir una policia pròpia no era només identitari. Era també pràctic

Escolta aquí l'article en àudio

Fa anys, quan els Mossos van assumir les competències de trànsit, hi havia qui feia broma: a mi tant me fa que em posin les multes en català com en castellà! Jo responia: les prefereixo en català, però si celebro que ara les competències de trànsit estiguin transferides no és només perquè ho podrem fer nosaltres, i en català, sinó perquè ho podrem fer diferent. El sentit de tenir una policia pròpia no era només identitari. Era també pràctic. Com ho era tenir uns ferrocarrils, unes presons, unes universitats o una televisió. No era per fer-ho nosaltres, només. Era per fer-ho diferent, més semblant a com crèiem que havia de ser. Sense deixar de fer la feina que li pertoca a cadascú: fer-ho diferent no volia dir deixar de fer de policia. Els objectius havien de ser els de tota societat democràtica. Però les maneres havien de ser noves, diferents a la tradició de la qual veníem, després d’una llarga passada per un Estat autoritari. Doncs si la filosofia era aquesta –fer-ho diferent– hi ha amics que em pregunten, després de dilluns, si cal tenir una Brimo als Mossos. I jo que soc un defensor incondicional dels Mossos i que sé que hi ha professionals i comandaments extraordinaris, davant de certes imatges, no sé què respondre.

Més continguts de