Clima i medi ambient, absències europees

Segons l’Eurobaròmetre del setembre passat, el 95% de la població europea considera que la protecció del medi ambient és important, i molta gent pensa que s’hi pot fer més. Tot i la crisi econòmica, la preocupació pel medi ambient no disminueix. De fet, una gran majoria d’aquestes persones pensen (pensem) que l’ús eficient dels recursos naturals (el 79%) i la protecció del medi ambient (el 74%) poden impulsar la recuperació econòmica.

No obstant això, les reticències de determinats sectors empresarials i econòmics, de grups d’opinió escèptics i de representants institucionals més condicionats pels interessos immediats i locals que pel bé comú i transgeneracional fan que les qüestions ambientals es trobin encara entre les més castigades a l’hora d’establir agendes i de marcar prioritats polítiques. La Comissió Juncker no s’escapa d’aquesta malaltia estructural.

Un cop constituïda, la primera valoració ha resultat clara: la nova estructura de la Comissió Europea manté en un segon pla les qüestions ambientals, igual que, de fet, ja feia la seva predecessora, la Comissió Barroso. Així, la nova Comissió relega a la categoria de prescindibles aspectes de vital importància com el canvi climàtic, la biodiversitat, la qualitat de l’aire, el desenvolupament sostenible, la justícia energètica i la gestió dels recursos naturals. Res que ens hagi de sorprendre, d’altra banda, coneixent la trajectòria de Juncker, així com la de la majoria dels membres del seu gabinet actual.

Tal com reconeixen fins i tot des de la coalició Green 10 -que agrupa deu de les organitzacions ambientalistes més significatives a Europa, entre les quals trobem Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF, que juntes representen vint milions de persones-, és cert que, en relació a la proposta inicial, la nova Comissió mostra alguns senyals positius (sempre respecte a les expectatives que havia generat mesos abans). Per exemple: es compromet a mantenir els productes farmacèutics i medicinals dins de la direcció de Salut i afronta de manera molt més cauta i prudent (almenys sobre el paper) la definició del mecanisme de resolució de disputes entre inversors i estats previst dins de l’Acord Transatlàntic d’Inversions (el TTIP).

Tanmateix, aquestes organitzacions també assenyalen que, en termes globals, hi continua havent importants mancances, tant pel que fa a disseny com pel que fa a objectius. I entre aquestes mancances cal destacar les següents. Primera, que el mandat del comissari designat per a Medi Ambient, Pesca i Afers Marítims no inclou cap responsabilitat d’implementar el 7è Programa d’Acció Ambiental, i, a més, fa témer un debilitament de les directives d’Aus i d’Hàbitat (totes dues claus a Catalunya, com hem vist) i una preocupant pedalada enrere en aspectes com la qualitat de l’aire o l’anomenada economia circular.

El segon dèficit té a veure amb el fet que el mandat del vicepresident primer, Timmermans, encara no reflecteix de manera específica la seva responsabilitat en relació a la sostenibilitat i a les directrius polítiques, que han de servir com a principal referència a l’hora d’establir les noves iniciatives que la Comissió hauria d’emprendre en termes de medi ambient i clima.

A més, no hi ha prou claredat sobre com afrontaran les seves responsabilitats, i amb quina divisió de competències, el vicepresident primer, Timmermans; el vicepresident per a la Unió Energètica, Šefčovič, i el comissari per al Clima i l’Energia, Arias Cañete.

Finalment, són nombrosos els comissaris i comissàries designats que en el seu currículum tenen un llarg i preocupant historial d’accions i actituds manifestament hostils a les demandes que des de la ciutadania s’han fet en els darrers anys. Arias Cañete és, sens dubte, qui més números ha fet per guanyar-se aquesta desconfiança ciutadana, però no és l’únic.

Ja durant la campanya electoral de les darreres europees, les organitzacions esmentades abans van elaborar un document amb moltes propostes. Es deia Un programa per la Terra. El document va ser signat i assumit com a propi per diverses persones candidates (algunes de les quals van resultar elegides, i hi treballen a favor des de l’escó europarlamentari). El text emfatitza la importància d’encarar amb convicció i determinació la crisi del clima, el declivi de la biodiversitat i l’ús insostenible i injust dels recursos naturals. Caldrà veure, per tant, si des del Parlament s’aconsegueix aportar llum a les moltes ombres que, en aquest apartat, presenta la Comissió.

Més continguts de