Resultat frustrant de la Comissió Bilateral

El govern de Sánchez haurà de ser més ambiciós si vol resoldre el conflicte català

EDITORIAL
EDITORIAL

La primera reunió de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat en set anys va resultar frustrant, almenys per a la part catalana. La ministra Meritxell Batet es va presentar ahir a Barcelona com si els últims set anys no haguessin passat, com si el Procés no hagués existit, com si no ens trobéssim en una situació tan anormal com que els caps de llista segon i tercer a les últimes eleccions, el 21-D, estan exiliat i empresonat, respectivament. Tota l'oferta del govern espanyol va ser reprendre el guió tal com era just abans del 10 de juny del 2010, quan el Tribunal Constitucional va desvirtuar un Estatut votat pels ciutadans en referèndum. Però fins i tot des d'aquest punt de vista la delegació ministerial no va ser capaç d'oferir cap avenç concret, i tot es va fiar a reunions de comissions sectorials o òrgans multilaterals que, per l'experiència passada, ja s'han demostrat ineficaços.

El govern del PSOE ni tan sols va fer un gest de tipus social com hauria estat assegurar la retirada dels recursos davant del TC sobre les lleis d'habitatge. Batet va fer la impressió que no estava autoritzada per Pedro Sánchez ni a donar llum verda a una cosa que demanen les entitats socials i que té un amplíssim consens a Catalunya. La imatge que va donar és que, en realitat, no tenia cap marge de maniobra i que de l'únic que es tractava era de fer una escenificació i que ningú a Madrid pugui interpretar que Catalunya té un tracte preferencial de cap tipus.

Per això va estar especialment incisiu el conseller Ernest Maragall quan va assenyalar que a la reunió no havia sentit cap concreció de Meritxell Batet sobre el projecte que a la roda de premsa ella mateixa va afirmar que té el nou govern espanyol per a Catalunya. A Pedro Sánchez tota l'audàcia que va tenir per desallotjar Mariano Rajoy del govern espanyol li va faltar ahir per demostrar que de veritat té una solució per al conflicte català. Evidentment, ningú esperava que ahir s'arribés a cap acord sobre un eventual referèndum. Però una cosa és això i una altra de molt diferent és pensar que la qüestió catalana es pot resoldre ara amb un retorn a una pretesa normalitat estatutària que ara mateix resulta inviable.

¿O és que hauríem de recordar que entremig hi ha hagut set anys de PP en què s'ha incomplert l'Estatut, s'ha laminat l'autogovern de múltiples maneres i s'ha asfixiat financerament Catalunya? Sánchez no pot fer com si no hagués passat res, com si no hi hagués hagut un intent real de buidatge autonòmic planificat i executat des dels ministeris madrilenys. Tampoc pot estar constantment acomplexat davant del PP i Cs, que igualment l'acusaran de vendre's als independentistes. La reunió d'ahir marcava un camí que és perfectament legal i s'anomena bilateralitat. Si Sánchez no és capaç de transitar-lo, haurà decebut les esperances que el seu accés al govern ha despertat també entre molts catalans no independentistes però que volen una solució democràtica. La qüestió catalana necessita més ambició, altura de mires i menys càlcul partidista. I ahir de les dues primeres no se'n va veure ni rastre.

Més continguts de