IAQUÍ

Confessions honestes del cirurgià que entra als nostres cervells

HENRY MARSH té 65 anys, i fa dècades que es dedica a operar cervells. El seu llibre Ante todo no hagas daño (Salamandra) és un fenomen publicat o a punt de fer-ho en 25 països, i ho entenc: és una delícia. Un exercici d’honestedat molt ben escrit que detalla de manera minuciosa alguns casos de pacients i fa autocrítica sobre una medicina que sovint es mostra arrogant, poc empàtica amb els malalts o excessivament invasiva.

L’home, que havia estudiat filosofia abans de fer medicina, confessa que tallar cervells no t’ensenya res sobre els misteris de la consciència humana, fins i tot admet la sensació estranya que li fa penetrar amb l’aspirador allà on s’amaguen records i emocions de les persones. M’ha entusiasmat el llibre, i des que l’he entrevistat (diumenge m’agradaria que ho llegíssiu, sobretot els professionals de la salut) em retornen les seves oportuníssimes reflexions. Cada cop està més convençut que, a més d’operar, el cirurgià ha de donar suport i ànims al pacient, sobretot després, sobretot si ha anat malament. Que cal ser honest però que sovint has d’amagar part de la veritat als pacients: fa massa por. Que els metges han de tractar els malalts com voldrien ser tractats ells, i sovint no ho fan. Que no té clar que calgui posar pacients en riscos greus perquè visquin una mica més, ni tampoc que tingui sentit amargar amb la químio l’últim any de vida d’un malalt. Que seria incapaç d’operar la seva dona o el seu fill. Que les sèries sobre metges no diuen la veritat i els fan quedar com herois, quan són humans imperfectes. Que la medicina té un problema central: ha de trobar l’equilibri entre el distanciament necessari i una compassió i humanitat imprescindibles. I que la sort o mala sort pesen molt. Tot i ser un neurocirurgià d’èxit mundial, no es pot treure del cap els seus fracassos: sap que ha desgraciat vides, i li sap molt greu.

Més continguts de