Deixi els pobres tranquils, alcaldessa

Ada Colau pot intentar justificar com li vingui de gust un pacte “progressista” amb el suport del reaccionari Manuel Valls, però seria d’agrair que deixés de fer-ho amb la cançoneta de “per poder fer polítiques valentes a favor dels més vulnerables”. D’això oblidi-se’n, alcaldessa Colau. L’ham que amb tant de gust vostè s’ha acabat empassant és doble: no es tractava només d’impedir que l’independentisme accedís al poder a Barcelona, sinó també de desactivar d’una vegada per totes l’activista social que vostè va ser. De tallar-li l’arrel del 15-M i de la PAH. D’impedir que torni a posar cap trava a l’especulació immobiliària amb els seus escrúpols en favor d’aquests pobres als quals ara vostè apel·la per justificar-se. L’única explicació acceptable per a un adult és la que vostè mateixa també ha donat: “És important tenir l’alcaldia”. Doncs ja la té, però a un preu exorbitant.

A Manuel Valls se l’ha de felicitar, perquè ha aconseguit guanyar a pesar d’haver obtingut uns resultats electorals ridículs. Girar unes majories que et són adverses fins a situar-les al punt que et convé més, és guanyar, i Valls ho ha aconseguit sembrant tan sols una llavoreta de zitzània que ha crescut esponerosament gràcies al suport entusiasta del PSC, a l’afany de poder de Colau i a la curta vista d’un independentisme que s’ha passat els últims quatre anys menyspreant-la. El resultat ja el sabem, i es pot dir que Valls s’ha ben guanyat l’assignació de vint mil euros nets mensuals que els senyorots de Barcelona li entregaven en sobres, com hem conegut per l’exclusiva d’aquest diari. Fins i tot es va permetre el luxe de negar l’existència de presos polítics i exiliats mirant Joaquim Forn als ulls, com fan els lacais dels amos quan castiguen un rebel.

Però vostè, alcaldessa Colau, oblidi’s dels pobres, de debò. Quan Manuel Valls, a qui d’ara endavant necessitarà en bastantes més votacions que la d’investidura, la titllava de populista, ho feia precisament per aquesta mania seva de voler ajudar-los. A Valls els pobres li causen repugnància, un sentiment del qual no se’l pot acusar en solitari perquè és molt estès (sense anar més lluny, al senyor Collboni tampoc li fan il·lusió). L’aversió de Valls als “més vulnerables”, com vostè en diu, l’acrediten la manera com actuava amb ells quan exercia responsabilitats de govern a França: com més desvalguts eren, més fort anava contra ells. Per agradar a aquells que prosperen explotant-los, esclar. D’aquí l’obsessió de Valls pels manters: no contra les màfies que els exploten, sinó contra el fet que s’exhibeixin a la plaça Catalunya, a la vista de tothom. Vostè, alcaldessa, ha acceptat els vots del representant dels fons voltor, dels especuladors i dels hotelers sense manies. De tots aquells que munyen Barcelona passant per damunt de desnonaments i de les dramàtiques situacions que genera la pobresa i que vostè va conèixer bé, en una altra vida. Oblidi-se’n, dels pobres, deixi’ls tranquils en els seus discursos: ni que sigui perquè ells solen mostrar dignitat.

Més continguts de