TOT COSTA

Després que no es queixin

Que en la reunió d’ahir alguns directius -inclosos dos vicepresidents- mostressin a Bartomeu la possibilitat d’alterar el recorregut previst de l’actual junta fins a l’estiu del 2021, dona una idea de la gravetat dels fets que ha destapat aquesta setmana SER Catalunya. No és un escenari nou per al president, que ja va haver de convocar eleccions anticipades el 2015 arran de la crisi d’Anoeta, però no crec que cap dels seus directius actuals, membres d’una junta apedaçada a mesura que ha anat plegant la candidatura original, tingui prou força per impedir-li exhaurir el seu mandat.

En tot cas, el que sí que revelen els moviments de passadissos i de cadira és que hi ha un sector de la directiva que culpa el president de la concatenació de despropòsits dels últims mesos i sobretot de no tenir-los ben informats. Potser la caiguda de Jaume Masferrer, ideòleg del nyap digital i principal assessor del president, no serà suficient per escenificar la següent puntada endavant.

Si fa unes setmanes la falta d’ànima de l’equip justificava la destitució de Valverde, si fa uns dies -arran de la plantofada de Messi a Abidal- s’intuïa una divisió al vestidor, ara s’evidencien les diferències d’una junta que intentarà tancar files de portes enfora però on tothom busca el seu espai electoral, sense trobar el moment per convocar l’assemblea en què els socis compromissaris aprovin l’augment de pressupost desbocat de l’Espai Barça.

L’única sort que ha tingut la directiva blaugrana les últimes setmanes és que Leo Messi va preferir no fer llenya de l’arbre caigut i en una entrevista a Mundo Deportivo va emetre un missatge més pacificador que el que havia insinuat Piqué a Twitter hores abans. El capità va frenar, doncs, el que s’intuïa un Hesperia 2.0. Perquè, de la mateixa manera que Bartomeu és avui president del Barça perquè l’equip va guanyar un triplet un mes abans de les eleccions, l’única batalla que aquesta directiva no podria superar seria un atac inequívoc dels pesos pesants del vestidor cap a la llotja.

Més enllà del que acabin decidint en la junta de dijous, l’únic que podria blindar la continuïtat del consell blaugrana és que la pilota entri a Nàpols i al Bernabéu. Però abans hi ha un partit al Camp Nou aquesta tarda. I em pregunto si els socis hi assistiran disposats a mostrar el seu malestar pel desgavell generalitzat i a fer valer que són els propietaris del club o si restaran indiferents, anestesiats. Si és la segona opció, després que no es queixin.