El cost de la maternitat

Invertint esforços en una educació que probablement no es capitalitzarà

A l'hora de decidir si va o no a la universitat, o quina carrera estudia, és difícil que una noia tingui en compte el cost que tindrà, anys després, la maternitat. Especialment perquè a Catalunya aquest espai de temps és d’aproximadament 14 anys. I qualsevol que conegui una adolescent de 18 anys sap que no es planteja què passarà a la seva vida més d’una dècada després. Però ¿i si el millor consell que li podem donar a aquesta noia és que, si vol ser mare, es pensi dues vegades això d’anar a la universitat?

En un recent estudi fet per tres investigadores de Princeton, Yale i la Universitat de Singapur es parla del 'mommy effect'. És a dir, l’impacte que té la maternitat en la participació en el mercat laboral. I és que, si bé ara mateix hi ha més dones que homes que obtenen un títol universitari, les seves taxes d’activitat es mantenen més de deu punts per sota de les dels homes. Fins i tot en països capdavanters en polítiques de conciliació i família, com Suècia, la participació femenina cau un cop es té el primer fill. I a què es pot deure en part aquesta diferència?

Que les dones, sobretot les més formades, abandonin el mercat laboral un cop han tingut un fill suposa una incoherència en relació amb la seva pròpia inversió en educació i una pèrdua per al conjunt de la societat

Segons l’esmentat estudi, les dones, a l'hora d’invertir en el seu capital humà –és a dir, de decidir si continuen o no els seus estudis superiors– no anticipen el cost que tindrà per a elles anys més tard la maternitat. I per què haurien de fer-ho si no ho fan els seus companys? Perquè, per a moltes, aquest cost implicarà fins i tot abandonar el mercat laboral. Segons les esmentades investigadores, un cop les dones han experimentat la maternitat, tant al Regne Unit com als Estats Units, sembla que modifiquen les seves creences sobre la família i es tornen més tradicionals. Així, tenir un fill augmenta la probabilitat de creure que el fet que la mare treballi fora de casa afecta la família. I, cosa que és més sorprenent, són les dones amb estudis universitaris les que pateixen un canvi més gran en les seves percepcions, i les que consideren que la maternitat era més dura del que s’esperaven. És a dir, tenir un fill representa el que podem anomenar un 'xoc d’informació'.

És probable que les expectatives d'aquestes dones sobre el que representava tenir un fill fossin errònies. Esperaven que poder compatibilitzar la seva carrera professional i la maternitat fos més senzill. I cal tenir en compte també els costos laborals que té la maternitat. Si bé aquests costos es van reduir al llarg dels anys 50 i 60, gràcies en part a la revolució que van suposar els electrodomèstics o la llet de fórmula per als infants, al llarg dels últims anys ha augmentat tant el percentatge de dones que dona el pit de forma exclusiva com les hores que dediquen a la criança. Especialment, entre les que tenen un nivell d’estudis més alt.

La productivitat d’un país ve donada en gran part pel seu capital humà, és a dir, per la preparació dels seus treballadors i les seves treballadores. Que les dones, sobretot les més formades, abandonin el mercat laboral –ja sigui completament o passant a feines de mitja jornada– un cop han tingut un fill, no suposa únicament una incoherència en relació amb la seva pròpia inversió en educació. És també una pèrdua per al conjunt de la societat. No es tracta només dels recursos públics dedicats a la seva formació, és també el que deixem de produir quan elles paren de treballar. En aquest sentit, governs com el del Regne Unit estan iniciant campanyes per col·laborar en la reincorporació de les dones al mercat laboral després de la maternitat.

El repte és reduir el cost laboral que suposa tenir un fill per a les dones amb estudis universitaris

Per aconseguir-ho, cal actuar sobre molts factors. En primer lloc, hem de reformar un mercat laboral que no protegeix la maternitat, i augmenta el cost laboral per a les mares. En segon lloc, hem de desenvolupar polítiques que promoguin la conciliació, en horaris i permisos, i augmentar la inversió pública en la infància.

Ara mateix, moltes de les noies que estan decidint si van a la universitat, o si estudien un màster o un doctorat, no són conscients de l’alt cost que tindrà per a elles la maternitat. I no es tracta d’aconsellar-los que, avançant-lo, siguin "racionals" i no segueixin invertint esforços en una educació que, molt probablement, no capitalitzaran. El repte és aconseguir entre tots reduir el cost laboral que per a aquestes dones suposarà tenir un fill. Com a societat, no podem perdre un capital humà en què tots hem posat tants recursos i que ens pot aportar tant de valor.

Etiquetes

Més continguts de