Explosió d’arbitrarietat

Convertir l’arbitrarietat en norma és el que diferencia un sistema polític qualsevol d’una democràcia madura. Alguns polítics catalans i espanyols intenten normalitzar una situació completament extraordinària, com és l’inici d’una campanya electoral amb dos caps de llista en fora de joc pel que representen les seves idees, que defensen de manera pacífica. Un és en presó preventiva i l’altre davant la justícia belga. La campanya electoral arriba amb l’opinió pública exhausta, però també indignada i amb ganes d’avaluar propostes polítiques serioses per sortir del bloqueig actual. El jutge Llarena ha alliberat sis dels consellers de la Generalitat que han estat a la presó les últimes setmanes, però hi ha mantingut Junqueras, Sànchez, Forn i Cuixart. En paraules de García Albiol, inquisidor especialitzat en l’heretgia sobiranista, la presó es justifica perquè no han expressat “penediment sincer”. Tot molt normal. L’abjuració d’idees democràtiques es considera imprescindible per sortir de la presó, cosa que evidencia davant el món que es tracta d’una causa política. L’última enquesta del CIS indica que els dos blocs en què es divideix l’opinió pública catalana en aquest moment estan molt igualats i sabem que no hi ha majoria silenciosa sinó un bloc espanyolista que va a totes empoderat per la força de l’Estat i els errors del contrincant, i un bloc sobiranista que cada dia que passa enfonsat en la consternació reforça una possible victòria de Ciutadans en les eleccions del 21-D.