Pertanyo al gènere dolent

¿L'informe de l'AQU parteix d'una perspectiva de gènere o bé d'una perspectiva femenina?

La Universitat Autònoma de Barcelona en una imatge d'arxiu. CRISTINA CALDERER
FERRAN SÁEZ MATEU
FERRAN SÁEZ MATEU Escriptor i professor a la Universitat Ramon Llull

Els dos referents bibliogràfics estrella d'una unitat formativa que imparteixo a l'assignatura de teoria de la comunicació i la informació, adreçada als estudiants de primer de carrera, són les pensadores feministes Judith Butler i Eva Illouz. Al meu modest entendre, Illouz és una de les veus més interessants del panorama filosòfic contemporani. Butler és una nord-americana de 63 anys, i Illouz una israeliana que atresora 58 primaveres. Però ara els confessaré un secret. Si em diguessin que Illouz és, en realitat, un noi de Vic de 27 anys que es diu Ramon, i Butler una anciana gal·lesa de 97 anys que va engendrar 14 fills i té 49 nets, continuaria recomanant la seva obra. Vull dir que m'importa molt poc, per no dir gens, que Butler sigui obertament lesbiana i Illouz no; i em resulta del tot indiferent l'edat, nacionalitat o conviccions religioses d'ambdues pensadores. Fins ara estava convençut que aquesta actitud militantment antisectària era positiva, però resulta que avui pot arribar a ser objecte de sospita, en la mesura que implica prendre decisions acadèmiques al marge de la "perspectiva de gènere". Dic això després d’haver llegit un document de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) referit a aquesta qüestió.

"Una docència amb perspectiva de gènere no és una docència sobre les dones; és una docència que considera el sexe i el gènere com a variables analítiques i explicatives clau", diu el document. Comprovem-ho. Les autores són Glòria González Anadón (UAB) i Tània Verge (UPF); i en formaven part Eulalia Pérez Sedeño (CSIC), M. Teresa Ruiz Cantero (UdA), Inés Sánchez de Madariaga (UPM), Encarna Bas (UdM), M. Àngels Gensana (Institut Català de les Dones) i Eva Benito (AQU). Bé, de moment aquí no veig una perspectiva precisament variada quant al gènere... Però potser m'equivoco. Observem les referències bibliogràfiques, doncs. Deixant de banda els informes anònims (de la Comissió Europea, etc.), hi ha 61 referències consignades. ¿Estan equilibrades des d'una perspectiva de gènere? 44 estan signades per una o més dones (72%), 13 per homes i dones (21%) i 4 per un o més homes (7%). Així doncs, ¿l'informe parteix d'una perspectiva de gènere o bé d'una perspectiva femenina? La pregunta és retòrica, òbviament... En aquest document s’assegura, però, que hi ha "elements que poden comunicar a l'alumnat una sèrie de missatges no explícits o implícits que reforcen la desigualtat entre dones i homes, generant el que es coneix com a currículum ocult, [que] s'expressa a través de la bretxa de gènere de les obres citades a les guies docents, sense correspondència amb el volum de contribucions realitzades per les acadèmiques". Si això és realment així, la idea que s’enduria l’esmentat alumnat resultaria en aquest cas ben esbiaixada. No és que cregui que cal afegir-hi homes. Més aviat hi trobo a faltar, per posar només un exemple, les aportacions de la pensadora feminista i lesbiana Camille Paglia. Des de certes perspectives, la transformació del fracàs escolar en fracàs-escolar-masculí no es deu a cap mutació genètica sinó a la institucionalització de determinats valors i actituds (sensibilitat, socialització, etc.) i a la simultània estigmatització d’uns altres, com ara la contenció emocional o la determinació assertiva.

El document que comentem no és un paper qualsevol: l'AQU deixa clar que "el disseny de qualsevol nova titulació que es pretengui implantar haurà d'haver incorporat la perspectiva de gènere en el moment de la seva verificació". És a dir, afecta tota la societat, no només els docents i els estudiants, en la mesura que condiciona indirectament –però alhora substancialment– el contingut dels graus impartits. És probable que pel fet de ser un home amb la barba canosa i la veu greu, d'aspecte ofensivament heteropatriarcal, la meva opinió ja no valgui res. No ho dic pas com un retret. Simplement voldria assenyalar que aquí hi ha alguna cosa que grinyola i que potser caldria revisar justament des del si del feminisme, perquè s’hi pot girar en contra fins i tot a curt termini.

En fi: les meves admirades Judith Butler i Eva Illouz continuaran sent el centre d'algunes de les meves classes, però no per raons ideològiques sinó per la seva qualitat intel·lectual. En un futur, ja ho veurem: potser em faran explicar Steven Goldberg, autor de La inevitabilitat del patriarcat, per allò d'equilibrar la perspectiva.