Fins als nassos de la part humana dels polítics
Dimecres Bertín Osborne conversava amb el candidat socialista Pedro Sánchez en el seu programa d’èxit de TVE: En la tuya o en la mía. D’aquí una setmana entrevistarà també Mariano Rajoy. Podem afirmar, per tant, que a la tele pública hem tocat fons pel que fa a la decadència de l’entrevista política.
Bertín Osborne a l’hora de preguntar és d’espectre limitat. A tots els seus convidats els pregunta el mateix. On van néixer, on anaven de vacances, la mort del pares en cas d’haver-se produït, a quina edat van perdre la virginitat, estratègies per lligar, conductes de l’enamorament i l’últim cop que van plorar. I ell mateix, de passada, va explicant el seu repertori de drames familiars. Sempre que pot aprofita l’ocasió per fer l’aperitiu amb els convidats per anunciar discretament els seus propis productes gastronòmics: el pernil Bertín Osborne, els picos Bertín Osborne i les patates fregides Bertín Osborne.
Al final del programa, el cantant es congratulava d’haver mostrat la part humana del polític. I aquesta, justament, és la faceta més insuportable de la tele en època d’eleccions: el vessant personal. Aquest cap de setmana Albert Rivera li explicava a María Teresa Campos en una entrevista lamentable com exercia de pare. A l’Ana Rosa Quintana, Pablo Iglesias li va aparèixer amb la cabellera mullada sortint de la dutxa, i a la tele pública Pedro Sánchez presumia de regalar-li flors a la seva dona... Amb l’excusa barata de descobrir la part humana dels polítics s’està fent una tele lamentable, antiga, simplista i vulgar. Els líders del país ens estan explicant peripècies domèstiques amb més pa que formatge, un retrat idealitzat d’ells mateixos que provoca vergonya aliena. La part humana dels polítics que es veu a la tele és falsa. És un decorat. Perquè si aquest vessant personal conté un bri de deixalla, no la veurem. Si n’hi ha un que pega a la dona, consumeix drogues, es pixa a la piscina o truca a gigolós quan té temps lliure no ho sabrem mai. Les entrevistes per descobrir la part humana dels polítics són en realitat mal periodisme i xiclet per als ulls. Exercicis televisius tronats per saciar l’ego de presentadors que volen ensenyar a l’audiència com encara acaricien el poder. La part humana de veritat aflora amb el talent periodístic. A la ràdio, Carlos Alsina va mostrar l’autèntica debilitat personal de Rajoy quan li va fer dir allò de “...y la europea? ” A la tele no hem vist cap periodista que hagi estat capaç de despullar un candidat i tocar-li ben tocada la seva part humana.
