Vidres meravellosos de Nogués-Crespo (1924)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsMés que un cas d’activitat complementària és la d’aquests dos artistes: un cas d’activitat coincident. Cada un d’ells representa una valor completa amb personalitat pròpia i independent. Per això llur col·laboració és perfecta i el seu producte és la síntesi de les dues professions. [...] En Ricard Crespo sent per l’obra d’En Nogués, des de sempre, una admiració cordial, instintiva podríem dir, pel que no és el raonament sinó la intuïció qui l’ha fet néixer. En Xavier Nogués, en veure les seves creacions realitzades en altra matèria que el marc original, en veure la seva obra traduïda amb una cura i una intel·ligència tan identificables amb el seu propi esforç i pensament, sent per En Crespo una devoció sincera i efusiva. [...] Aquest prodigi de col·laboració compta amb un altre element al qual, en esmentar-lo, volem rendir justícia: la senyora Crespo. Si en la labor estètica de qualques artistes estrangers trobem l’esposa agermanada a l’activitat del marit, aquest cas és excepcional a casa nostra. La senyora Crespo, com les esposes de determinats ceramistes francesos, sap el que és posar un esmalt i sap que és preparar-lo. I sap sentir suficientment premiada la seva labor anònima en la pròpia i intel·ligent admiració pels dos artistes. [...] Ja en la producció actual de Nogués-Crespo, les obres són perfectes: cap detall deixat a l’aventura; cap cocció crua ni passada de foc; enlloc l’esmalt s’infla, ni es resseca ni regalima; enlloc el vidre es deforma. L’exquisida minuciositat dels dibuixos d’En Nogués és traduïda sobre el vidre amb la mateixa delicadesa i amb la mateixa aguditat. La condició opaca o transparent dels esmalts, no hi és acceptada com una fatalitat, sinó meravellosament aprofitada per fer valdre el seu caràcter. El vidre, matèria preciosa per ella mateixa, és respectat pels dos artistes, que, enlloc d’ofegar-lo amb esmalts, saben fer-li rendir les seves riques qualitats, donant al conjunt de l’obra una harmònica distribució d’espais lliures i d’espais esmaltats, sense que això representi cap trava ni cap limitació de la decoració, sinó visió intel·ligent de la valor decorativa del vidre clar i transparent. La qualitat dels esmalts, portats a la seva temperatura màxima de cocció –punt dolç del qual únicament el coneixement tècnic de l’ofici en pot fer ressortir les dificultats– esdevé d’una perfecció extraordinària. El negre opac dels vidres Nogués-Crespo ha assolit un avellutament, una brillantor tan suau i delicada, com en cap altre esmalt sobre vidre s’hagi vist fins ara a Barcelona. [...]