DIETARIVV

8/7: Vodevil

FA UNS MESOS, en començar l’últim cicle electoral -que potser no s’ha acabat i es reprèn qualsevol dia-, els ciutadans vam ser convocats a les urnes com si s’hagués de representar a l’escenari un gran drama calderonià, ple de paraules solemnes: Independència, Constitució, Democràcia, Unitat... A Catalunya i a Espanya, independentistes i unionistes. Però resulta que els actors que havien de participar en aquesta magna representació duien a la butxaca el guió d’un vodevil. Amb escasses i excèntriques excepcions. I com que el duien a la butxaca, és la representació a la qual estem assistint des de llavors: portes que s’obren i es tanquen, vots que van i venen, parelles imprevistes sorpreses en plena abraçada, disputes conjugals... Un vodevil clàssic. Res a dir. És un gran gènere i afortunats els països on la política pot ser un vodevil i no ha de ser sempre una tremenda tragèdia grega. Només hi ha dues pegues. Una, que quan t’han convocat a un Shakespeare o un Calderón, si et representen un Arniches pots tenir una certa decepció. L’altra, i principal: la gràcia del vodevil perd molt quan alguns dels actors que haurien de ser a l’escenari són a les presons, a l’exili o veient com no s’atura, sinó que s’accelera, la màquina de trinxar persones.

Més continguts de