5/9: Joan Antoni Solans

M’arriba la notícia de la mort de Joan Antoni Solans. Potser el seu nom no sortirà als llibres d’història, però ha estat una de les persones més importants per a aquest país en bona part del darrer mig segle. Solans ha inspirat i dirigit la planificació urbanística a Catalunya, des d’un criteri pragmàtic, però al mateix temps rigorós, meticulós i net. I ho ha pogut fer perquè era un savi i perquè era una persona respectada i compromesa amb el seu país. Un savi: se sabia, físicament, el país de memòria. I hi aplicava una concepció moderna i il·lustrada de l’urbanisme i del paper dels poders públics en la definició dels usos de l’espai. Amb encerts i errors, discutibles, però sempre amb criteri. Una persona amb un gran sentit del bé públic, que a més tenia una enorme capacitat tècnica. No sé si en vida se li va reconèixer prou. Però en la història d’aquest país és un període molt rellevant, el d’aquestes dècades en què des de les institucions catalanes –des de totes, però especialment des de la Generalitat i els ajuntaments, tot i que de vegades es barallessin– es va construir un país modern i un estat del benestar homologable sobre el solar que havia deixat el franquisme. Solans és un dels qui ho van fer. Dels qui més.