La bombolla antropocèntrica

Estem condemnant multitud d’animals intel·ligents i emocionals a vides miserables

MARTA TAFALLA
MARTA TAFALLA Professora de flosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona

Dies enrere el CCCB va organitzar un fantàstic cicle de quatre conferències titulat 'Animals humans'. Aquest cicle pretenia recordar-nos que som animals, i recordar-nos també els altres animals, als quals estem oblidant a la mateixa velocitat vertiginosa a què funcionen els escorxadors. Malgrat que compartim la Terra amb milions d’espècies animals, malgrat que depenem de la natura per a tot, molts humans han desconnectat de les altres formes de vida. La majoria de la gent ja no sap el nom dels ocells que veu cada dia al seu barri, no reconeix les espècies del seu país ni entén les funcions que realitzen als ecosistemes, de la mateixa manera que escombra les fulles que cauen dels arbres a la tardor com si fossin brutícia o s’alegra perquè aquest desembre no fa gaire fred. És aquest oblit dels altres animals i dels cicles de la natura el que permet a la nostra espècie emprendre el seu projecte de destrucció de la biosfera.

L’informe 'Planeta viu' presentat fa setmanes per WWF alerta que, des del 1970, hem exterminat un 60% dels animals salvatges. L’article de recerca “The biomass distribution on Earth” mostrava fa uns mesos que només un 4% dels mamífers que hi ha avui a la Terra són salvatges, mentre que un 96% són humans, animals de companyia i animals criats per menjar. Dels ocells, només un 30% són salvatges, i el 70% són criats per la indústria ramadera. D’una banda, exterminem els animals salvatges i, de l’altra, explotem els domesticats en condicions cada cop més brutals i cruels.

Els animals domesticats van ser justament el tema de la conferència impartida per Marta Segarra, que assenyalava una contradicció punyent: la nostra societat considera els gossos companys de vida, fins i tot membres de la família, però alhora cria de manera industrial i mata cada any quantitats ingents de vaques, porcs, ovelles o cabres, que no són pas tan diferents dels gossos. Segarra reivindica la literatura i l’art per reflexionar sobre aquesta contradicció.

Vivim en mons imaginaris, en els quals somiem que som criatures superiors als altres animals i que la natura és una màquina al nostre servei que tenim controlada

Un pas més enllà, Will Kymlicka va fer una proposta política per posar fi a l’explotació dels animals. Aquest filòsof ha estudiat durant anys la convivència multicultural, i s’hi ha inspirat per defensar alhora la convivència multiespècie. Kymlicka lamenta que els partits polítics i els moviments socials d’esquerres no vulguin reconèixer que l’especisme és un dels eixos bàsics de l’opressió, que es retroalimenta amb el racisme, el classisme o el masclisme. I va concloure que l’única solució és defensar alhora els drets humans i els drets animals, tot renunciant a la supremacia humana.

Corine Pelluchon, en una orientació similar, va analitzar des de la filosofia política l’explotació dels altres animals, així com dels humans, i la manera tan destructiva com habitem el planeta. Pelluchon descriu el nostre temps com l’'era de la desolació'. Com a resposta va articular una defensa profundament filosòfica d’un nou humanisme que inclou la causa animal, i va reivindicar una nova 'era de la vida' basada en la convivència i la renúncia a la dominació.

Finalment, Rosi Braidotti va defensar que ens cal repensar-nos com a espècie i preguntar-nos per què creiem tenir el dret de posseir els cossos dels altres animals. Va reivindicar els conceptes de 'posthumanisme' i 'postantropocentrisme', i va celebrar que al món acadèmic les humanitats s’estiguin reinventant amb noves disciplines com els 'estudis animals' o les 'humanitats ambientals'.

Les quatre xerrades, complementant-se mútuament, ens van convidar a sortir de la bombolla antropocèntrica. Tancats allà dins desconnectem del mon natural i vivim en mons imaginaris, en els quals somiem que som criatures superiors als altres animals, que som fills dels déus i que la natura és una màquina al nostre servei que tenim perfectament controlada. Mentre ens amaguem de la realitat en les nostres fantasies, estem condemnant multitud d’animals intel·ligents i emocionals a vides miserables; estem destruint ecosistemes d’una bellesa molt superior a la que nosaltres sabrem crear mai, i estem desballestant la biosfera fins al punt de desencadenar el caos climàtic. Si persistim en aquesta actitud, anem directes a la nostra pròpia destrucció, perquè malgrat els somnis, només som un petit primat que per sobreviure necessita la xarxa de la natura a la qual pertany.

No tenim tasca més urgent que sortir de la bombolla antropocèntrica i redescobrir-nos com a animals. Sisplau, agafeu una guia de natura i mireu al vostre voltant. La Terra és plena de meravelles, i les estem destruint perquè abans les hem oblidat.

Marta Tafalla és professora de filosofia a la UAB

Més continguts de