30/7: Més governants

Llegeixo, a propòsit d’una possible nova convocatòria electoral: “És probable que els ciutadans tornin a ser cridats aviat per escollir els seus representants”. I potser aquest és el problema. Que cada vegada més els ciutadans som cridats per escollir els nostres representants i cada vegada menys per escollir els nostres governants. En tots els àmbits, del municipal a l’europeu, passant per tots els del mig. I les persones que triem se senten més obligades a assumir la nostra representació –en el millor sentit de la paraula– que la nostra governança. Per això els costa tant pactar, es veten els uns als altres, s’allarguen els processos indefinidament i es deixen podrir. Perquè no volen trair la representació que els hem donat, a risc d’oblidar el govern de les coses. El resultat és que el govern de les coses està més deixat, en tots els àmbits. De vegades hi ha coses que van millor sense govern. Normalment van pitjor. La política necessita equilibri entre una cosa i l’altra. La governança sense representació porta a la tecnocràcia o l’autoritarisme. La representació sense governança, a la teatralització. Quan em tornin a cridar a les urnes no vull deixar de triar els meus representants. Però m’agradaria triar també els meus governants.