Mossos: instruccions d'ús

FORCADELL. Com era de preveure, l’enfrontament entre la CUP, els Mossos i el conseller Jané ha quedat eclipsat per l’impacte de la visita de Carme Forcadell als jutjats. Els somriures, de moment, tornen a aflorar. El cas Forcadell és perfecte des del punt de vista de la dramatúrgia. La màxima representant del cos electoral català, tractada com una delinqüent per la justícia espanyola, que l’acusa de permetre un debat al Parlament. I poques hores abans, la mateixa justícia espanyola exonera Jorge Fernández Díaz, que a ulls de tothom (de tothom que té ulls) és l’autor d’una operació de guerra bruta que ha exasperat fins i tot una persona d’ordre com Xavier Trias. Si l’acció judicial contra Forcadell va endavant, hi haurà un terrabastall seriós. Forcadell no és una política d’alt nivell però té una indubtable tirada popular. Diria que el govern espanyol ho sap, i voldria evitar el seu martirologi. Però no tots els pastors són prou destres per dominar un ramat de cabres salvatges.

REPRESSIÓ. L’afer de la CUP i els Mossos no es tancarà. L’esquerra anticapitalista es defineix com a “antirepressiva”. I per mantenir aquesta etiqueta fan falta repressors. Qualsevol bon demòcrata comparteix que s’ha d’estar alerta contra els abusos policials -com els de qualsevol funcionari-, però l’obsessió de la CUP (i de la part menys institucional dels comuns ) contra les forces de seguretat sempre m’ha resultat incomprensible. Especialment des d’una òptica d’esquerres. Qui més necessita una policia eficaç, n’estic segur, són les classes populars, que per desgràcia estan més exposades a tota mena de violències o d’atacs als seus drets fonamentals. Entre aquests drets, per cert, hi ha el de cremar o estripar símbols. Altra cosa és que el foc purificador sigui la millor imatge que pot projectar el procés català; a mi no m’ho sembla. M’agraden més les manifestacions massives sense incidents, encara que no lliguin amb dècades de discursos sobre la brutalitat policial.

INTERROGANTS. Si la CUP actua així per testar l’actitud dels Mossos, crec que està jugant amb foc, mai més ben dit, perquè els Mossos estan al mig d’un conflicte de jurisdiccions que no poden resoldre; no els pertoca resoldre’l. Ara bé: si, com dic, el cas Forcadell avança, les mobilitzacions poden pujar de to (per exemple: és esperable que la gent reaccioni si la presidenta del Parlament, inhabilitada, es troba el pas barrat a l’hemicicle). I els Mossos, i el conseller Jané, es trobaran a l’ull de l’huracà, entre l’obediència a la legalitat o al clam popular en defensa d’una institució democràtica; tot això, presumiblement, sense una legalitat catalana alternativa a la qual acollir-se. Només és un aperitiu del que passarà durant el 2017, l’any del referèndum. A la policia catalana, com és obvi, hi ha afectes i desafectes al Procés, i n’hi ha que, senzillament, no volen pagar els plats trencats. Com en altres conflictes que estan per arribar, la pressió popular en favor del mandat parlamentari, que inclou un referèndum vinculant, serà decisiva.

Més continguts de