Un Mundial de futbol cada cop més polititzat

Aproposta de la majoria de federacions sud-americanes, la FIFA ha començat un estudi per veure si el pròxim Mundial de futbol del 2022, a Qatar, podria ser el primer de la història amb 48 seleccions classificades per a la fase final, en lloc de les 32 actuals. Ja fa temps que la FIFA treballa amb aquesta possibilitat d’ampliar el Mundial, però ara es parla d’avançar quatre anys la data prevista inicialment per fer-ho, el Mundial del 2026. Qatar tindrà la possibilitat de dir-hi la seva i als cercles pròxims als despatxos de la FIFA es parla d’una possible jugada geopolítica que consisteixi a acceptar l’ampliació, oferint a estats veïns com els Emirats Àrabs Units ser seu d’alguns partits del Mundial.

Simon Chadwick, de l’Escola de Negocis Salford, ja va publicar fa més d’un any un estudi en què afirmava que el Mundial de Rússia seria l’últim amb una sola seu en molts anys. La candidatura entre els Estats Units, el Canadà i Mèxic del 2026 surt com a favorita davant del Marroc, i el 2030 la candidatura més forta sembla la de l’Argentina, el Paraguai i l’Uruguai. “Per als estats i les federacions, dividir despeses és un model que funciona millor, tal com està creixent el Mundial”, defensa Chadwick, analitzant-ho des del punt de vista econòmic. Però just abans que la pilota comenci a rodar aquest dijous pel terreny de joc de l’estadi Lujniki de Moscou amb el partit inaugural entre russos i saudites, s’estarà caminant cap al Mundial de futbol en reunions que atrauen menys l’atenció que els partits. Aquest dimecres es decidirà la seu del Mundial del 2026, per començar. Però els pròxims mesos, als congressos de la FIFA se seguirà lluitant per fer evolucionar un esport que de mica en mica camina cap a un model ben diferent de l’actual. Sobre la taula, la proposta de creació d’un Mundial de clubs cada quatre anys que eliminaria la Copa Confederacions i l’actual Mundial de clubs anuals, com a gran tema. Però de mica en mica, a Europa molts clubs somien una Lliga Europea, mentre el Mundial de futbol vol seguir creixent per tenir tothom content: com més seleccions classificades, més gent pot menjar del pastís del futbol.

El procés per escollir la seu del Mundial del 2026, per cert, serà també especial, ja que serà el primer amb el nou sistema d’elecció de la FIFA, que s’allunya de l’anterior, en què tot just 22 persones del comitè executiu votaven, per copiar un sistema més semblant al del Comitè Olímpic Internacional, en què cada federació disposa d’un vot. Un sistema de votació que pretén ser més democràtic però que potencia encara més la geopolítica, ja que 50 de les 54 federacions africanes semblen disposades a votar pel Marroc malgrat que els informes de les dues precandidatures parlen d’una proposta més madura als Estats Units, seu central d’un torneig que oferiria alguns partits a mexicans i canadencs. El Marroc està utilitzant la política de Trump per intentar pescar vots a Llatinoamèrica, intenta aconseguir també el suport dels estats de majoria àrab de l’Àsia i cuida les federacions europees recordant que seria un viatge més còmode. La FIFA s’ha enfonsat més en el món de la geopolítica i Trump va arribar a amenaçar per Twitter de retirar ajudes econòmiques als estats africans que no votin per la seva candidatura. Trump sap que els vots no seran secrets i, per tant, podrà saber el vot de cada federació. Oficialment, les federacions són independents dels governs. Però una cosa és la llei i una altra de ben diferent, la realitat.

Etiquetes

Més continguts de