Orient, 1933. Impressions sefardites
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsCal confessar que vaig arribar a Orient amb un prejudici de simpatia pels jueus d’origen hispànic. S’unien en mi circumstàncies d’educació i circumstàncies de pàtria. A Mallorca el problema dels xuetes ha viscut -urgent i candent- fins suara. He sentit els ecos de les polèmiques de finals del XIX entre un capellà, poeta mediocre de la Renaixença, de raça jueva, mossèn Taronjí, i un bisbe fatu, el pare Maura -d’aquella família, sí-, sobre si els clergues des carrer podien predicar o no. Aquesta qüestió apassionava la Mallorca de l’any 70 tal com la Mallorca del 1770 havia seguit amb interès -amb fúria- el plet de la Ciutat i els xuetes que fallà Carles III decidint que els mascles de la casta perseguida eren aptes pel servei militar. [...] Rodas, Jerusalem, Constantinoble i Salònica havien de produir sobre mi un efecte; i confesso ingènuament i imparcial que el meu filosemitisme ha crescut en aquest viatge per terres d’Orient. Han col·laborat en aquest efecte elements diversos i oposats. No manca, naturalment, el factor sentimental, profundíssim, i és difícil judicar aquesta qüestió sense acudir a raons ben subjectives i autobiogràfiques. A mi, per exemple, estudiant de filologia romànica i de literatura castellana, m’emocionà de veres sentir cantar a una vella de Rodas uns romances castellans purs i intactes, de bibliòfil i anotador amb tota la netedat de la poesia popular i l’anonimat més autèntic. I vaig veure el mur dels planys a Jerusalem amb ingenuïtat i pregona emoció, la més religiosa de totes les sentides en una Jerusalem embrutada pels cismàtics grecs i pels catòlics romans, on hi ha un Sant Sepulcre que fa pena i on cal sortir al carrer o al camp per poder meditar o pensar o resar en el que es pensa i es medita i es resa a Jerusalem. La simpatia i la cordialitat jueva de Jerusalem és gran i creix pel contrast amb altres antipaties i molèsties. Voleu una anècdota? La nostra expedició visità la Universitat Hebrea i fou acompanyada pels frares franciscans espanyols que ens allotjaren. Un grup d’estudiants -catalans en llur majoria- visitava les sales de la Facultat de Ciències Exactes Einstein conduït per un estudiant de la casa. De sobte un de nosaltres pregunta al jove hebreu: -I vós, de quin país sou? -Italià -contesta-, però com si no ho fos, perquè la meva pàtria és Palestina. -Ca -diu el frare espanyol-, de cap manera; vosaltres no teniu pàtria. -Sí -replica el jueu-, perquè la pàtria és la llengua. / Nosaltres, pròxims a la violència, fem callar el frare i la visita continua més freda... [...]
